NI OBLIT NI PERDÓ
La manifestació de la Diada d’enguany va acabar a la plaça que alguns anomenen del Mal Nom. I una de les reivindicacions de l’Assemblea, principal promotora i organitzadora de l’acte era que calia canviar el nom de l’actual plaça d’Espanya per plaça del Primer d’Octubre. I es va poder veure com s’havia canviat el nom a les plaques de la retolació. És la tercera vegada que apareixen modificades al llarg dels darrers anys.
Però, una vegada passada la Diada, sembla com si aquesta vella reivindicació, ara assumida per la principal entitat mobilitzadora de l’independentisme, hagi estat oblidada. I doncs? Que potser no és hora de posar a la picota tants i tants noms que ens fereixen els sentits i la consciència? Perquè ben a la vora hi ha un altre nom que m’ofèn: L’avinguda de Maria Cristina. Valdria la pena, en aquest cas i en d’altres, fer una votació popular i proposar un nou nom. Alguns van dir d’anomenar-la Avinguda de Muriel Casals. És només una opció, com d’altres de possibles.
No us penseu pas que vull eliminar el nom d’Espanya del nomenclàtor barceloní. Se li podria dedicar algun carrer o plaça menys simbòlic. Per exemple, només a tall d’exemple, es podria rebatejar amb aquest nom l’actual carrer de Robadors. Ho trobo doblement suggerent, tant pel que fa a la tradicional activitat que s’hi duia a terme, com pel significat del nom. I ja em perdonaran els descendents del Sr. Robador…
Tornant a la reivindicació popular, crec fermament que l’Assemblea hauria d’encapçalar una campanya potent a favor de la data del 2017 en que vàrem ridiculitzar l’estat i votar la nostra independència. A molts pobles ja tenen un carrer o plaça amb l’esmentat nom. I cal implicar-hi moltes entitats de tot tipus, recollida de signatures, mobilitzacions. Cadascú als seus barris i els partits suposadament independentistes des dels Consells de Districte i des del Consistori. Ens hi posem? Però no ho deixem refredar. La data del primer diumenge del proper mes ha de ser la del llançament de la campanya.
Barcelonins tots, NI OBLIT NI PERDÓ!