De Sants estant

Aquesta entrada és un comentari a l’article publicat a VilaWeb el 08/12/2023:

https://www.vilaweb.cat/noticies/incognites-del-quart-espai/

Cada vegada més s’està tractant d’introduïr l’expressió “Quart espai independentista” com a sinònim d’una nova opció electoral que disputi el vot a les tres formacions, autoqualificades com a tals, que fins ara tenen representació al Parlament. Estic decididament en contra d’aquesta nomenclatura i per diverses raons. La primera: per què la quarta? No tothom estaria d’acord en considerar-les totes o algunes d’elles com a independentistes. I també, podria considerar-se que n’hi han més, encara que actualment no tinguin representació i alguna, potser per la seva ideologia, ens faci basarda pensar que en sigui d’independentista.
Però el principal rebuig a acceptar que ens encolomin el qualificatiu de “Quart espai”, com a convençut de la necessitat de promoure la Llista Cívica, és que aquesta no es pot afegir com una opció més i, sobretot, com un partit més. Perquè, per començar, no pretén ser un partit, sinó una agrupació d’electors vàlida només per a unes eleccions. També perquè no respon a l’esquema horitzontal dreta-esquerra de l’espectre polític, ja que la seva funció no és construïr una societat en un determinat sentit, sinó instaurar la República Catalana obeint el mandat de l’u d’octubre. Tampoc pretén imitar l’esquema vertical de la majoria dels actuals partits, amb un funcionament piramidal de dalt a baix, partint d’una base militant ridícula, però adicta per raons d’accés a la menjadora dels càrrecs.
La Llista Cívica vol respondre a l’anhel d’àmplies capes de la societat desencantada amb la rendició de l’actual classe política, allunyats d’aquell objectiu que ens va galvanitzar i que veu, amb incredulitat, com es prioritzen les picabaralles i l’afany de protagonisme i l’interès personal per damunt de l’interès del País. Cal una regeneració política que connecti amb la societat.
Per això, la Llista Cívica pretén surar per damunt de les aigües somortes de l’actual Parlament i de la política catalana en general, a partir d’una mobilització massiva i il·lusionada que pugui escollir, des de la base, aquells representants que estiguin decidits a portar el País a l’alliberament. No és, per tant, un quart espai, un més, sinó l’espai de retrobament de la unilateralitat, de la culminació d’un mandat històric secular.