AL JOSEP PINYOL I AL COL·LECTIU INDESINENTER
Un aclariment inicial: exposo la meva postura personal respecte a l’article d’en Josep Pinyol
Evidentment, no represento la postura oficial de l’Assemblea ni tan sols la del grup de treball de la Llista Cívica que vàrem crear des de la territorial de Sants-Montjuïc amb l’afegit de persones d’altres territorials, tot i que els membres d’aquest grup no crec que en siguin massa distants.
L’objectiu d’aquest escrit és ajudar-nos a reflexionar, a uns i altres, sobre el tema de la Llista Cívica que motiva tantes discrepàncies. Des del respecte. Com mana el Codi Ètic que conté la nostra proposta.
Encara no he entès amb quin argumentari o situacions es preveu fer l’escalada de la tensió al carrer. Amb manifestacions i protestes reactives davant dels múltiples atacs i humiliacions a que ens sotmet l’estat espanyol? Evidentment, això hem de seguir-ho fent, davant qualsevol judici, atac a la llengua, visites reials o del “gobierno”. Però això no pot ser el nucli de la nostra acció, perquè les mobilitzacions reactives tenen el recorregut que tenen. Recordem les que es van fer amb motiu de la sentència.
Les mobilitzacions més potents sempre són les propositives, les que són capaces d’il·lusionar i crear un extens voluntariat a l’entorn d’un objectiu proper i constructiu: 9-N i 1-O com a casos més paradigmàtics.
Creiem que la presentació d’una Llista Cívica potent per trasbalsar el Parlament i tenir uns representants decidits a implementar la República és un objectiu prou motivador.
La participació en unes eleccions espanyoles o europees difícilment poden motivar gaire gent. I creure que serà possible una candidatura única independentista en aquestes i en les properes al nostre Parlament sembla ignorar la realitat actual d’uns partits rendits a la repressió, fins i tot dedicats a blanquejar-la i desmuntar la falsa autonomia. Què van fer els dirigents polítics quan les mobilitzacions del novembre de 2019? No van moure un dit. I què estan fent per evitar les contínues represàlies i judicis als manifestants independentistes, després que nosaltres féssim de tot quan ells estaven a la presó?
Tracteu de ridiculitzar la proposta de Llista Cívica qualificant-la de 4a llista. En tot cas, seria la única a favor de la unilateralitat. La Llista Única que proposeu vosaltres amb els diferents partits és un impossible. S’ha acabat el temps en què la mobilització els feia modificar el seu missatge, tot i que, segurament, no la seva decisió de seguir-nos fins al final. Ara, la repressió i l’escalf de l’escó els té lligats. Potser la vostra postura pretén salvar el sistema de partits o algun d’ells. No ho sé, només dic potser.
Pel que fa als perills per a l’Assemblea, crec que ho és molt més tractar d’enderrocar un Secretariat elegit democràticament, impulsant unes noves eleccions. No puc opinar, perquè no ho he viscut, les acusacions de ser poc democràtiques les actuacions de la cúpula dirigent. Però, posats a criticar, els militants de base també podem retreure al conjunt del Secretariat, i no només de l’actual, la poca consideració cap a les assemblees territorials: més d’una vegada varis secretaris han manifestat que, en els plenaris, ells voten en funció de les seves opinions personals i no en base a les dels seus representats. Això és una assemblea?
Pel que fa als estatuts, certament, jo faria una modificació a l’article 2.4. eliminant “o grup d’electors”, mantenint la resta del punt relativa a partits i coalicions. Però no és rellevant: recordem que aquest article ja existia quan el 2015 l’ANC va donar ple suport ( de fet, ho va impulsar ) Junts pel Sí. I no recordo que ningú protestés basant-se en els Estatuts. I pel que fa a la transversalitat, l’Assemblea no la perdria, ja que tractaria tots els partits independentistes per un igual: incapaços d’avançar ni un pam en la consecució del nostre objectiu.
Per cert, crec que tots opinem que les grans manifestacions segueixen sent imprescindibles, però no les úniques accions a fer. Segons com, la vostra postura em recorda la dels polítics que creuen que l’Assemblea només ha de mobilitzar la gent, i que ells ja en recolliran els fruits (fins a deixar-los podrir?).
També és discutible la vostra afirmació que l’Assemblea s’ho vol fer tota sola: veiem imprescindible que tracti de teixir aliances amb altres entitats i plataformes, moviments socials, sindicats, etc. que pretenguin construir una opció unilateralista a les properes eleccions, si bé, ara com ara, només l’ANC té suficient capacitat de mobilització com per encapçalar-ho.
Per cert, nosaltres també creiem que el projecte de Full de Ruta 2023-2024 és millorable, i també hem redactat i enviat esmenes.
Com a resum, un breu llistat de quines poden ser les principals diferències entre nosaltres:
Creieu que cal anar a noves eleccions al Secretariat de l‘Assemblea. Nosaltres creiem que cal respectar els resultats de les darreres eleccions.
Opineu que, tot i que la situació política és ben diferent de fa uns quants anys, l’Assemblea ha de seguir fent pressió sobre els partits només des del carrer. Nosaltres opinem que també cal fer mobilitzacions d’aquest tipus, però ha de provar noves estratègies. Acceptem que és tan perillós per a l’Assemblea no moure’s i caure en la inoperància com cercar nous camins i provocar certes desercions.
Vosaltres creieu que la pressió del carrer farà que els partits canviïn la forma d’actuar. Nosaltres creiem que cal una regeneració de la política a casa nostra, que només confrontant els partits amb una nova manera de fer política dins del Parlament hi ha la possibilitat que evolucionin. Però tampoc no n’és cap garantia.
Formulat d’una altra manera, sembla que creieu que hi ha un únic front, l’exterior amb Espanya. Nosaltres també hi veiem un front interior, amb aquells que tracten de desmobilitzar-nos des de les nostres institucions.
Vosaltres interpreteu que cal ampliar l’acció política en un augment de la tensió a través de les successives eleccions i nosaltres ho centrem en les del Parlament, d’on han de sortir els que han d’implementar la independència. Però hem de començar a preparar-ho ara.
Sembla que proposeu mobilitzacions del tipus de desobediència, majoritàriament reactives i nosaltres creiem que les mobilitzacions més permanents i massives han de ser de tipus propositiu, i que la posta en marxa d’un gran moviment de voluntariat per la Llista Cívica crearà aquest crescendo.
Evidentment, uns i altres estem d’acord en que la República s’haurà de defensar al carrer i durant dies.
I suposo que també, uns i altres, estem d’acord que no hi ha varetes màgiques ni dreceres per assolir la llibertat de nostre Poble.
En qualsevol cas, ens veiem als carrers.