marginàlies

Ocupar la línia que marca el foc quan en converteix en fum o formar part de la memòria de l’aigua. Saber desballestar l’anhedonia i, ensems, ser el desbrossador diligent de l’apatia de qui pot enjogassar la rutina de l’avorriment. Sentir l’olor ardentment neta del cos en desig, de la carn que es vol exposar a tots els estremiments. Escriure amb precisió les figures que dibuixa una fulla qualsevol en caure o el que sent en passar del verd encès a l’ocre resignat. Parlar amb un grapat de terra abans d’omplir-te’n la boca i assaborir-la amb golafreria. Mirar-ho tot des d’un punt tan insignificant com imprecís per veure com balla la vida damunt la punta d’una agulla ignorada.