marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
15 de juliol de 2013
0 comentaris
L’ESTUARI DE LA GANA I EL DESIG
El temps és un llit d’arnes per comptar,
sosté el clochard. Diu que espera un tren
i no seu a cap estació:
ho fa a la vorera ampla d’una avinguda
que presumeix de plataners.
sosté el clochard. Diu que espera un tren
i no seu a cap estació:
ho fa a la vorera ampla d’una avinguda
que presumeix de plataners.
El cessant no vol aixecar el cap
per no tornar a veure els vellíssims
palaus de la misèria
que mantenen intacta l’estructura
i el fred intractable del despoderament.
Crida llibertat, diu al marrec que el mira
amb circumspecció, i que els sords t’entenguin,
que acceptin que l’esclavatge els priva
de conèixer cap altre so que no sigui
el silenci, que absolutitza
la callada perdurable.
Crida llibertat, minyó de foc,
com ho fa un llibre obert a l’atzar.
I sempre mira de fer de la boca
l’estuari de la gana i del desig.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!