marginàlies

Amb un peu aquí i l’altre on voldria haver quedat una estona més; amb un ull a la quotidianitat més feréstega i l’altre a l’esplendor del capcurucull del turó navarrès d’Agiña, escoltant ressons de txalaparta. A Agiña, precisament, hi descansa Mikel Laboa (Donostia 1934-2008) i hom diria que encara sent les notes del seu “Txoria txori”.  Amb el cap embotit i les celles pesants; amb ganes d’estirar les cames i la paciència acumulada durant uns quants dies. “Hegoak ebaki banizkio / neria izango zen / ez zuen aldegingo”. Per què les ales sedueixen les tisores? “Bainan honela / ez zen gehiago txoria izando”. Les tisores no en tenen, d’ales, “Eta nik txoria nuen maite, / Eta nik, eta nik, txoria nuen maite”. Qui no estima qui vola?