Cap riu, ni estany, ni mar de pam conquerida per la sal que digui que l’aigua fa paret i aïlla.
Cap sòl de vent que reclami portes, cap glopada d’aire que vulgui ser continguda, cap llengua confitada que ensucri la vida.
Ningú que afirmi que és bo trencar l’alè o trencar l’aigua ni que calgui, adesiara, doblegar el cervell per emmirallar-se en els secs que en restin.
Que ningú no cridi la papallona perquè s’endugui l’alegria en el paladar ni la boa perquè s’engoleixi els bufons de la felicitat.
Que la sequera no deixi d’eixordar la neu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!