marginàlies

Passades de poc les set del matí, connectat a Catalunya Ràdio, em treu de la mollor el fet que avui fa setanta-nou anys que els nazis assassinaren una romanesa, comunista i membre destacat de la resistència francesa: Olga Bancic.  Mai fins avui no havia sentit aquest nom i després de sentir-ne les dades més essencials m’ha sabut molt de greu: hi ha noms –sobretot els de les dones que segueixen sent silenciades- que ens haurien d’acompanyar sempre i servar-ne memòria.

Olga Bancic, de nom de guerra Pierrette, de ben jove, tot manifestant les seves idees, ja va conèixer la persecució, la repressió i la tortura. Es casà amb un escriptor també romanès, Alexandru Jar, que combaté amb els republicans a la Guerra espanyola. Amb ell tingué l’única filla, Dolores, en homenatge a Dolores Ibárruri, La Pasionaria, que deixà amb un matrimoni francès amic per fer part de la resistència francesa en el Grup Marouchian. Prengué part en més de cent sabotatges i era l’encarregada de fer arribar les armes als resistents. El novembre de 1943 els membres del Marouchian varen ser detinguts per la Gestapo. Els vint-i-dos homes del grup varen ser executats el 21 de febrer de 1944. Olga, l’única dona del grup, en no estar permès a França l’execució de dones, va ser traslladada a Stuttgart i va ser decapitada a les sis del matí del mateix dia que feia 32 anys, el 10 de maig de 1944.

Això, deixem de seguir tapant i amagant les dones que, contra tot, han marcat camins de dignitat i d’exel·lència.