marginàlies

Desfets tots els pallers, no ha aparegut cap agulla i n’hi havia de trobar necessàriament unes quantes. A la mar aniríeu i no trobaríeu aigua, ens deia la mare quan no trobàvem el que necessitàvem, i en un instant ens ho feia a mans: si fos un ca t’hagués mossegat, rematava admonitòriament. Però aquesta vegada m’hi he capbussat, a la mar; hi he trobat aigua espaviladora, però no la dada.

També és possible que no hagi cercat bé, per la qual cosa caldria tornar ordenar els pallers i desfer-los de bell nou imposant més atenció a la recerca. Definitivament no sabem cercar i n’hi ha que s’hi passen la vida cercant les claus del cotxe o de la casa, la cartera, el telèfon mòbil o les ulleres que porten posades. Cercar allò que s’ha perdut, una activitat estressant que diu molt del cercador: sol ser freqüent que siguin els altres qui trobin els objectes perduts i no qui els ha extraviat.

De la mateixa manera, el cercador neguitós reclama l’ajut dels altres tot considerant un greuge que el bon samarità no s’afanyi prou a recercar minuciosament; com si la solidaritat amb els qui tenen mal cap fos una obligació.

Em revestiré de coratge i d’estoïcisme i ben segur que tard o d’hora trobaré el nom del compositor polonès de vida tràgica que plaïa molt al Papa, que sent-ho, ja no ho és.