Ben aviat florirà el fred i anam molt magres de tapament i d’innocència, que tractam com si fos pesta o un dels agents contaminants més letals. En la gènesi del metavers i en l’epíleg de la misericòrdia ningú no hi vol tractar, amb la ingenuïtat, i encara menys negociar-hi en temps ucraïnesos de guerra. Qui pogués sentir, ara, una arpa per poder desitjar a plaer un eclipsi o una pluja d’estels que ens dauràs la mirada estranyada que s’ha avesat al mínim esforç i se sotmet amb una facilitat esborronadora a la fredor de tota mena de pantalles. Per què no podem creure que les sabates velles coneixen totes les dreceres dels camins que mai no ens hem atrevit a fer i les noves, amb l’afany de no embrutar-se, es donen a la mandra i al safareig? Sí, s’atansa el fred rigorós i les rieres ja tremolen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!