marginàlies

No cal esperar ni el pacte de la sucursal del PP a les Illes Balears amb la delegació provincial del partit ultramuntà, ni a la formació del Govern que presidirà Marga[lida] Prohens per saber que la cultura pròpia, que no és altra que la catalana, i la llengua amb la que s’expressa, el català, patiran de valent a l’arxipèlag. Com ho faran, també i sens dubte, els mínims avanços socials aconseguits durant les dues darreres legislatures. Els catalanoparlants i els nostres drets ja estan en el punt de mira de les restriccions i els greuges dels nous administradors –siguin els que siguin- del suposat bé comú dels illencs. Basta atendre el que ha dit i fet qui vergonyosament ostenta el càrrec de president del Parlament de les Illes Balears.

No acab d’entendre l’expectació –tenyida d’una ingenuïtat espatarrant- que es respira arreu; com si hi hagués cap possibilitat de deixar com estan, com a mínim, les coses de la llengua i la cultura pròpies; com si la sucursal illenca del PP tingués prou clar i ho hagués fet a saber pertot i amb altaveus que el coneixement, promoció, difusió i prestigi de la llengua catalana i de la cultura que se’n deriva –i, per extensió, els drets lingüístics dels catalanoparlants- serà un objectiu primordial de la seva acció política i que no hi pensen renunciar sota cap concepte.

Per això, ens convé com més aviat millor i sense recança, sortir d’aquesta mena d’al·lucinació i començar a arbitrar i engegar, des de la societat civil organitzada, totes aquelles mesures que manifestin clarament i clamorosa que no claudicarem a cap retrocés, atac o greuge a l’avanç de la nostra llengua; a la valoració, validació i preeminència de la nostra cultura; i a la vigència dels nostres drets lingüístics i nacionals.

Posem-nos-hi, que ja feim tard.