marginàlies

S’inventava paraules fent veure que eren velles i que designaven grans qüestions pròpies de la consciència, personal i col·lectiva, i molts eren els que l’enaltien. I jugava amb imatges simples però altament efectives perquè arribaven al cor de l’interès de l’auditori que l’escoltava. Deia, per exemple: “La materialitat dels somnis es palesa a l’hora de fer l’amor i quan l’amor es fa, desapareixen les reflexions”, i els assistents a la conferència feien cara de plena satisfacció, com si aquella insubstancialitat omplís a raset el buit que volien omplir i no sabien com. I qui havia entrat en el happening sense cap buit perceptible en el seu interior, se’n trobava un qüern en sentir a dir al guru: “A l’acumulació anàrquica d’instants en deia vida amb una convicció que entabanava”. En acabat, ningú recordava l’inici de la xerrada: “Els grills escoltaven molt atentament els somnis que es contaven els amics de la colla”.