marginàlies

Diuen d’un taverner tan eixerit com càustic del meu poble que, en resposta a un parroquià que li anuncià sense manies que se n’aniria sense pagar la consumició en considerar excessiu el preu, contestà sense immutar-se que li era ben igual perquè tanmateix, per molt que no pagàs, encara hi guanyava. Tota una lliçó!

He pensat en aquesta mena d’acudit amb rerefons en llegir que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha posat una multa de sis milions d’euros a Naturgy, empresa elèctrica, per manipular el preu de l’electricitat durant el 2019 i el 2020. Descaradament oferia a preus excessius, dispars i injustificats per maximitzar els guanys. A més, haurà de retornar una compensació de 35,5 milions d’euros als seus consumidors. I, tanmateix, com digué, el taverner, malgrat les multes, encara hi guanyen. Tracten i negocien amb un bé de primeríssima necessitat i se’n foten: a sobre, en temps de crisi que posà moltes famílies entre la llar i la intempèrie, els estafaren.

I per si no fos poca aquesta dada per demostrar que vivim a la mala en un sistema que no fa més que bestializar-nos, els 4 bancs més grans de l’Estat espanyol (Santander, BBVA, Caixabank i Sabadell) durant el primer semestre d’enguany han guanyat més d’11.000 milions d’euros. El preu de les hipoteques posen en destret, també entre la llar i la intempèrie, un nombre insuportable de famílies, però els és igual. Encara més, arran de la crisi del 2008, la banca de l’estat entrà en fallida i, amb el rescat públic que no han tornat, encara hi guanyaren.

És el capitalisme, estúpid!, ja ho sé. Sempre hi guanya, també ho sé: amb el nostre escanyament i fins i tot amb la nostra mort, hi ganya. Estúpidament, però sempre guanya.