Encetar els mots que esperen
amb el silenci per escut.
Prendre’n el bessó i posat
a frec de llavis
maleir la veu que calla
i l’espatlla que defuig les ales.
Prendre fang i amb l’alè tebi
formar la boca que ha de dir
el nom que hom espera des que
el temps s’encarnà en la mort.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!