marginàlies

Avancen les ombres
lliurades dels cossos.
Les ungles rapinyen
pells imaginades.
La veu infecunda
escup a les pedres.

Les passes no dansen
ni els gemecs declamen.
Sens camins ni solcs
exulta la terra,
s’estronquen les fonts,
la sang es constel·la.

Res no fa possible
el retorn als ulls
primers que triaren
la llum de la fosca,
el dit de la llaga,
el mot de l’escàndol.