marginàlies

“És dolç, mentir al pare” pensa Junil, la jove protagonista de la novel·lassa “Junil a les terres dels bàrbars” de Joan-Lluís Lluís editada pel Club Editor.

“No hi ha res més lent que una muntanya, i poca cosa més respectada”, dirà al seu torn l’esclau principal d’un llibreter que, sense voler, amb el seu infortuni forjarà el destí de Junil, captivada per l’escriptura i la lectura –prest s’adonarà que “un poema pot matar”-, i que farà d’Ovidi el dipositari de tots els seus delers i desitjos.

Junil fuig de la vida mòlta a la recerca de l’espira que li encengui la vida i per aconseguir-ho no dubtarà a fer-se terra dels bàrbars endins, enquimerada per un poble en el que no hi ha esclaus. En el començament de la seva fugida va acompanyada per quatre esclaus més, “quatre nàufrags que tenen, per anar avançant, la por de morir i un cert desig de dignitat”. Sabran, a més, que les pors sempre fan part de la llibertat que, al capdavall, és el que percacen, i que la llibertat no és més que la lluita constant contra la por de les pors.

Novelassa, sí, que et pren tot d’una i t’estira, i t’estira, i et fa anar per les terres inquietants dels bàrbars traient lliçons de totes les cuites dels protagonistes. Homenatge a les paraules, als llibres, als contes i fins i tot a les mentides que mantenen l’equilibri de la convivència. I, també, a la voluntat ferrenya de fer poble.

Si cal demanar a tota obra escrita que desperti el gust de llegir, en aquesta de Joan-Lluís Lluís, el gust esdevé guster.