marginàlies

A voltes la llum juga a ser incendi i enlluerna fins a inflamar els ulls de tot allò que prova de viure sense empenedir-se.

I per fer a saber al foc que mai no serà claror, que mai no podrà reconvertir la cendra en llitera de colors, en rocam que aferma, en primer alè de res.

L’infant s’extasia amb la taca de llum que exalta la flor i presumeix de records, del temps en què era petit i no sabia dir res.

Encara no sap que viu en el paradís.