Ens queda pa dins la cistella,
encara, per parar la còlera,
per contenir el crit de revolta.
I amb les mans tan poc avesades
al call i a l’esforç, caldrà veure
com ens lliuram de les cadenes.
Els grillons de plata que ens lliguen
al pauperisme rellueixen
com les maragdes en els ceptres
dels poderosos. El seu llustre
ens enlluerna i de la torba
en neixen totes les renúncies
i els elogis a l’esclavatge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!