Estrenant la primera alba de l’estiu,
els llibres s’han despert juganers
i es gatinyen com si fossin al·lots pucers.
Tota la biblioteca és una feta,
cap lleixa no se salva de l’agitació
de les pàgines que s’oregen a plaer.
De res no valen les amonestacions
dels autors més vells i venerables
als poetes joves, que se’n riuen
de les formes dels escriptors
de les generacions besàvies.
Els textos més voluminosos,
a baix de tot, creient-se parets mestres,
no volen prendre part del xivarri
i mantenen a retxa les il·lustracions,
que reclamen una assemblea per decidir
si s’ajunten a la gresca, que delegen.
Tanta alulea llibresca molesta
d’allò més la cussa, que estrena
l’estiu tenint la bruta.
Lladra l’emprenyadura i cap text,
prim o gruixat, li fa cas car
saben que no sap tractar lletres.
Els lladruc desperten l’amo,
que s’allità tard i ha passat molt mala nit.
En veient el ball de llibres
s’adona de la fatiga dels somnis.