marginàlies

les mans noblement envellides cerquen
quelcom, desdibuixen qui sap què a l’aire,
sembla que pelluquin per a una boca
absent, per a uns llavis sols desitjats

cerquen temps, per ventura, allò que mai
no han pogut acaronar, el que de sempre
ha escapat del seu tacte delerós
sense declarar-ne en cap cas la causa

virtuoses, voldrien signar treves
amb la temença que no els ha deixat
furonejar a gust pels plaers furtius
i sentir, a la fi, el glatir del desig