marginàlies

Avui l’aigua ha negat bona part del centre i el migjorn de Mallorca i, com que té memòria, ha recuperat els caus de sempre, alguns dels quals, i de manera ben imprudent, varen ser envaïts per carreteres, ponts i rotondes. Per això,  cada vegada que plou amb intensitat, alguns d’aquests punts són castigats per la pluja i avui han engolit un bon nombre de cotxes. Sort n’hem tingut que  amb ells no se n’han duit cap persona. D’aquests arrossegaments hi ha imatges que esfereeixen i entre elles  alguna de sorprenent, com la de la furgoneta d’atestats de la Prefectura Provincial de Trànsit amb una persona al sostre contemplant, sembla, la magnitud de la tragèdia.

A Palma també ha plogut amb força, sobretot entre les 6 i mitja i les set del matí, que és quan m’ha aplegat a mi. Els embornals no donaven l’abast i creuar els carrers era impossible si no et banyaves a tall del garró. Pocs vianants, clar, que el diluvi reclamava aixopluc immediat. Durant un temps ha estat possible evitar el bassiots i la intensitat del ruixat anant ran dels edificis amb voladís, però en qüestió de minuts no podies donar passa. Les primeres tentines donaven resultats optimistes, però de sobte, un caramull de fulles de plataner en forma de parany, han fet volar l’estratègia. En trepitjar-lo, el peu s’ha enfonsat més d’un pam i he sentit com l’aigua entrava a la bota del peu dret. L’havia feta, no havia pogut arribar sa i eixut a la feina i el desesper compareixia tot ufà i rebentant-se de riure.

Entre avergonyit i enrabiat, he girat cua cap a casa per canviar-me. I ja que hi era –tanmateix era un derrotat- no he estalviat cap bassiot i he creuat els carrers entorrentats sense patir gens, fruint com una criatura del xof-xof que em feien els peus a cada passa.