marginàlies

El dia que va néixer, els macs del torrent de sa vila rodolaren durant hores sense que davallàs gens d’aigua. La sequera feia anys que persistia i després d’aquell fet sobrenatural, plogué bé durant sis dies. L’escandalera dels rocs del torrent eixut com una rosseguera encara és recordada i el seu record es llega a les noves generacions com si fos una marca constitutiva del poble. Aquell prodigi l’acompanyà tota la vida. En Tesà Miracle, li deien.

Es féu sacerdot, és clar, no li quedava més remei. Acabat d‘ordenar, però, sol·licità ser destinat a una ermita per així estar més a prop de l’obrador de prodigis. Li fou concedida la gràcia per ser en Tesà Miracle, òbviament. Lluny del poble i de remeis, mica en mica la torrentada de rocs que s’esdevingué al
poble en néixer ell, mantingué l’interès –l’acreixé i tot- però deixà d’anar lligat al naixement de Tesà.

Quan ja no en quedava pràcticament memòria d’aquest atzar miraculós, deixà l’ermita i els hàbits. Abandonà l’illa i seguint les passes d’Anselm Turmeda -segons brama que corre pel poble seu- s’instal·là a Tunísia. Féu de mestre, diuen, i acabà ensenyant espanyol a una universitat que ningú no sabia situar. Vell i poc envellit, a dir de molts i moltes, decidí retornar a l’illa per morir al poble on nasqué.

Feia només unes hores que havia baixat del vaixell quan en un carreró de Ciutat, prop del palau episcopal, va ser atacat en ple dia i sense que ningú se n’adonés. Li clavaren una daga al cor i allí el deixaren. Al mateix moment, caigué una aital barrumbada que els carrers antics de Ciutat es convertiren en torrents emportant-se el cadàver de Tesà Miracle fins al Parc de la Mar, baix de la Seu.

No li robarem res. Dins sa boca hi trobaren un mac de torrent de la mida d’un puny.