marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
29 d'abril de 2013
0 comentaris
dSilen6, AL TEATRE DE PETRA
Dissabte que ve, dia 4, el Teatre de Petra presentarà l’espectacle musicoteatral “dSilen6”, obra que ja s’ha presentat a Bunyola, a Sant Francesc i a Muro. L’autor és Miquel Brunet i el deïdor l’actor Rafel Ramis, dos bunyolins de pedra picada. Els acompanyen els músics Maria J. Cardona, Biel Fiol i Eduard Riera, amb il·luminació de Joan Borràs i sota la direcció de Guillem R. Simó.
De l’actor Rafel Ramis en vaig parlar el gener del 2011 (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/186560) en ocasió de la presentació de la campanya de l’Obra Cultural Balear “Mallorca m’agrada” de la qual ell n’era (o n’és) la imatge. I d’aquesta obra i de Miquel Brunet també ho vaig fer el mes de maig del mateix any tot comentant la presentació d’aquest treball. Això és el que deia i mantenc, òbviament.
Miquel Brunet Estarelles (Bunyola, 1961) és un músic que atén de forma més que meritòria diverses disciplines d’aquest art: la interpretació, la composició, la docència, la producció, l’orquestració o l’adaptació, a banda d’excel·lir en l’aplicació de les noves tecnologies a la música. Durant trenta anys ha estat el pianista i el director musical del grup “Els Valldemossa” i en la dècada dels noranta passats fundà Ona Digital, una productora que ha difós afanyosament i amb satisfacció la creativitat musical –ben atractiva, d’altra banda- de l’arxipèlag.
Com a compositor, no ha defugit mai ni l’ambició ni el risc a l’hora d’expressar la seva sensibilitat: “Rua fosca” (2006; Premi 31 de Desembre Miquel dels Sants Oliver (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110489), basada en textos de Jaume Santandreu; “Pecatta Mundi” (2007), commemorativa dels 30è aniversari de la Coral Universitària de les Illes Balears; i “Terra natal” (2007), basada en textos de Marià Villangómez (Eivissa 1913-2002).
A “dSilen6” presenta les seves col·laboracions musicals als documentals televisius “Nosaltres els vençuts”, “Passió, d’Emili Darder” i “Amor de Pàtria”, a més de la cantata “Terra natal” i la suite “Alfàbia”. El fil argumental que agermana les 16 peces del treball és la desilenciació, treure del silenci, donar veu, deixondir la sensibilitat pels silenciats de la Guerra Civil del trenta-sis; pels lluitadors aferrissats que fan resplendir la paraula nostra; pels que mai no donen el braç a tòrcer en la preservació del territori. Com indica Brunet, “dSilen6 són partitures que reclamen la dignitat de les persones i el dret dels homes i dones a expressar les seves idees i amb la seva llengua. Notes i acords que canten el plany de la natura generosa, la que inspirà Costa i Villangómez i que suporta pacient l’embat dels desagraïts que la malmenen”. I Damià Pons, que firma la introducció de l’obra recollida en el llibret que acompanya el cedé, rebla el clau en dir que l’autor “ha demostrat que la lleialtat a la pròpia identitat i la creativitat, l’una i l’altra en els seus més diversos registres, formen un binomi molt ben avingut”.
Hom s’atreveix a dir que aquesta excel·lent aportació de Miquel Brunet és música documental, o testimonial de la dignitat ultratjada. Un documental sonor, per això, creat a cops precisos de sentiment i emoció. A “dSilen6” no costa gens sentir l’honorabilitat del derrotat, de l’esmicolat per la força bruta de l’abjecció i la infàmia; i també la fiblada de la tendresa que sobrevé en fer un crit de desaprovació. I se sent així de ple perquè així de clar i profund es diu. Un treball extraordinari, en definitiva, tant per la seva concepció -desilenciar, que és molt més que retornar la veu- com per la seva execució. Una feina rigorosa i altament nutritiva pels temps que corren.
Miquel Brunet Estarelles (Bunyola, 1961) és un músic que atén de forma més que meritòria diverses disciplines d’aquest art: la interpretació, la composició, la docència, la producció, l’orquestració o l’adaptació, a banda d’excel·lir en l’aplicació de les noves tecnologies a la música. Durant trenta anys ha estat el pianista i el director musical del grup “Els Valldemossa” i en la dècada dels noranta passats fundà Ona Digital, una productora que ha difós afanyosament i amb satisfacció la creativitat musical –ben atractiva, d’altra banda- de l’arxipèlag.
Com a compositor, no ha defugit mai ni l’ambició ni el risc a l’hora d’expressar la seva sensibilitat: “Rua fosca” (2006; Premi 31 de Desembre Miquel dels Sants Oliver (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110489), basada en textos de Jaume Santandreu; “Pecatta Mundi” (2007), commemorativa dels 30è aniversari de la Coral Universitària de les Illes Balears; i “Terra natal” (2007), basada en textos de Marià Villangómez (Eivissa 1913-2002).
A “dSilen6” presenta les seves col·laboracions musicals als documentals televisius “Nosaltres els vençuts”, “Passió, d’Emili Darder” i “Amor de Pàtria”, a més de la cantata “Terra natal” i la suite “Alfàbia”. El fil argumental que agermana les 16 peces del treball és la desilenciació, treure del silenci, donar veu, deixondir la sensibilitat pels silenciats de la Guerra Civil del trenta-sis; pels lluitadors aferrissats que fan resplendir la paraula nostra; pels que mai no donen el braç a tòrcer en la preservació del territori. Com indica Brunet, “dSilen6 són partitures que reclamen la dignitat de les persones i el dret dels homes i dones a expressar les seves idees i amb la seva llengua. Notes i acords que canten el plany de la natura generosa, la que inspirà Costa i Villangómez i que suporta pacient l’embat dels desagraïts que la malmenen”. I Damià Pons, que firma la introducció de l’obra recollida en el llibret que acompanya el cedé, rebla el clau en dir que l’autor “ha demostrat que la lleialtat a la pròpia identitat i la creativitat, l’una i l’altra en els seus més diversos registres, formen un binomi molt ben avingut”.
Hom s’atreveix a dir que aquesta excel·lent aportació de Miquel Brunet és música documental, o testimonial de la dignitat ultratjada. Un documental sonor, per això, creat a cops precisos de sentiment i emoció. A “dSilen6” no costa gens sentir l’honorabilitat del derrotat, de l’esmicolat per la força bruta de l’abjecció i la infàmia; i també la fiblada de la tendresa que sobrevé en fer un crit de desaprovació. I se sent així de ple perquè així de clar i profund es diu. Un treball extraordinari, en definitiva, tant per la seva concepció -desilenciar, que és molt més que retornar la veu- com per la seva execució. Una feina rigorosa i altament nutritiva pels temps que corren.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!