marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
12 de novembre de 2013
0 comentaris
ELS POTS QUE EL TIL HA DESTAPAT
El Tractament Integrat de Llengües, TIL per als coneguts i saludats, a l’arxipèlag balear ha destapat molts de pots que han deixant anar força essències, algunes de les quals ben pudentes. El primer, entre tots, el gruix de l’antiillenquisme de l’impresident Bauzá; el seu odi al català, a la cultura catalana i a la història de les illes.
El segon, la capacitat de reacció dels docents i les mares i els pares dels alumnes a una imposició dictada per aquest odi impresidencial a la llengua catalana i que, a més, desactiva la puixança de l’escola pública. I el tercer i més important, el suport ciutadà majoritari i incondicional a pares, mares i docents, evidenciat amb claror encegadora dia 29 de setembre, a Palma, en la manifestació més multitudinària que hagi vist mai la ciutat.
El quart pot –i aquest ben pestilent- que ha destapat el TIL és el de l’autoritarisme que desplega sense cap complex José Ramón Bauzá Díez, l’impresident; a bastament per marcar amb foc el bauzanisme que pretén instaurar i que mana, comanda i intoxica.
La prova d’aquest cabdillisme francament nostàlgic la trobam el passat divendres dia 8 en el decurs de la reunió de l’Assemblea de Batles i Batleses de Mallorca. Un dels punts de l’ordre del dia d’aquesta reunió era el debat i la votació d’una moció contrària al TIL. Tenint en compte que, a l’illa, 37 dels 53 municipis (el 69,8%) havien aprovat mocions en aquest sentit, s’esperava que els batles del PP d’aquells pobles que s’havien sumat a la causa dels docents, mares i pares es mantindrien fidels a allò aprovat en els seus consistoris. No va ser així: s’imposà o es decretà a aquests batles pepers que canviassin el signe de la resolució municipal.
No els va fer res, a aquests batles del PP, la indignitat que suposa anar en contra dels seus municipis. D’aquesta manera, demostraren que no representen els seus pobles, sinó que sols representen el seu partit; sols es deuen als seus votants i a les fílies i a les fòbies del seu cap suprem, Bauzà. És precisament per això, fent parts i quarts, practicant el més abominable dels apartheids, que governen els ajuntaments en contra dels seus ciutadans, dels seus interessos i de les seves voluntats.
En veient actuacions –o alcaldades- d’aquesta mena, hom no pot espantar els ressons i les imatges d’aquells batles de fa una cinquantena d’anys i que, segons la fraseologia de la dictadura, eren “alcaldes presidentes y jefes locales del Movimiento”. I, en pura sintonia amb aquells temps tenebrosos, aquests batles, el seu president i el grapat d’ultramuntans que malmenen i malbaraten aquestes illes nostres, veuen conspiracions per tot arreu.
El quart pot –i aquest ben pestilent- que ha destapat el TIL és el de l’autoritarisme que desplega sense cap complex José Ramón Bauzá Díez, l’impresident; a bastament per marcar amb foc el bauzanisme que pretén instaurar i que mana, comanda i intoxica.
La prova d’aquest cabdillisme francament nostàlgic la trobam el passat divendres dia 8 en el decurs de la reunió de l’Assemblea de Batles i Batleses de Mallorca. Un dels punts de l’ordre del dia d’aquesta reunió era el debat i la votació d’una moció contrària al TIL. Tenint en compte que, a l’illa, 37 dels 53 municipis (el 69,8%) havien aprovat mocions en aquest sentit, s’esperava que els batles del PP d’aquells pobles que s’havien sumat a la causa dels docents, mares i pares es mantindrien fidels a allò aprovat en els seus consistoris. No va ser així: s’imposà o es decretà a aquests batles pepers que canviassin el signe de la resolució municipal.
No els va fer res, a aquests batles del PP, la indignitat que suposa anar en contra dels seus municipis. D’aquesta manera, demostraren que no representen els seus pobles, sinó que sols representen el seu partit; sols es deuen als seus votants i a les fílies i a les fòbies del seu cap suprem, Bauzà. És precisament per això, fent parts i quarts, practicant el més abominable dels apartheids, que governen els ajuntaments en contra dels seus ciutadans, dels seus interessos i de les seves voluntats.
En veient actuacions –o alcaldades- d’aquesta mena, hom no pot espantar els ressons i les imatges d’aquells batles de fa una cinquantena d’anys i que, segons la fraseologia de la dictadura, eren “alcaldes presidentes y jefes locales del Movimiento”. I, en pura sintonia amb aquells temps tenebrosos, aquests batles, el seu president i el grapat d’ultramuntans que malmenen i malbaraten aquestes illes nostres, veuen conspiracions per tot arreu.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!