marginàlies

El príncep bretó Winoc, que visqué des de la segona meitat del segle VII als primers decennis del VIII, era tan virtuós i volia sentir tan endins el pes de la mortificació en nom de Déu, que es vestia només amb pells d’animals i menjava herbes crues. No bevia aigua, amb aquestes menjades, sinó vi, curiosament, segons algunes pietoses versions per poder-se empassar millor la menja estrictament vegetariana. Passà, però, que s’acostumà més aviat al vi –no féu cas al seu poder absolut- que no a les herbes i en poc temps s’alcoholitzà. I en les seves melopees envestia amb violència a qualsevol persona amb la que es creuava agredint-la amb allò que tingués a mà i pogués fer mal: un ganivet, un bastó o una pedra. Per això va ser detingut i tancat a una cel·la durant dos anys, passats els quals sortí ben net de l’alcoholèmia i es mantingué  en abstinència la resta de la seva vida. Per purgar, encara més, els pecats comesos estant embriac, ingressà al monestir de Sithiu on se li encomanà la molta del blat per a la comunitat. I fins que va ser vell va mantenir aquesta comesa, tot i que quan les forces l’abandonaren, un àngel molia per ell. Winoc (dit de Bergues) arribà a la santedat i a ser el patró dels moliners. Avui és la seva festa.