marginàlies

Que Caín matà el seu germà Abel amb una maixella d’ase ho sé des de fa més anys dels que tinc, però no sé d’on ho he tret, la veritat; sempre ho he cregut així. El meu mossèn m’indica, però, que la Bíblia no especifica amb què es cometé el fratricidi, senzillament que un germà colpejà l’altre fins a matar-lo.

Tot ha vengut pel comentari d’un gazanenc que acabava de rebre l’alta hospitalària després d’uns dies d’internament per problemes coronaris. Sosté l’hoste del casal de necessitosos que tots els seus mals provenen d’un viatge que va fer amb un company de comuna que acabà com la processó de la moixeta. Diu que les xacres que pateix ara són conseqüència d’aquella aventura fracassada i que tot són ganes de passar comptes amb l’acompanyant de l’infortuni. N’està tan convençut i ho diu amb tanta propietat que esborrona. En aquell moment he donat gràcies a l’escamot d’àngels de la guarda que ens preserven de tot mal de no tenir a mà cap maixella d’ase, perquè si n’haguéssim tinguda cap qui sap si s’hagués brandat.

A la fi he trobat que, efectivament, en el Gènesi no s’indica amb què matà Caín a Abel i que va ser l’art de l’Edat Mitjana qui proposà que ho va fer amb una maixella d’ase perquè amb aquests ossos es feien arreus agrícoles i el germà gelós feia de pagès. I també perquè la maixella s’identificava amb una mala conducta perquè s’assimilava amb l’entrada a l’infern.

I tanmateix el més impressionant ha estat saber que els dimarts sant, fa una cinquantena d’anys, els cridats al sacerdoci el passaven dejunant i pregant davant del Sagrari amb cilicis delerosos de sang expiatòria als braços o a les cuixes.

Així també entens per què n’hi ha tants que frueixen de passar-ho tot a foc i a sang.