FINS QUE EL SOL SIGUI POLS

Avui, festa de sant Ramon Nonat (religiós, mercedari i cardenal no parit, sa mare morí el dia abans de ser tret del seu si amb un estri tallant, el 1204) Richard Gere fa setanta anys. I en fa 152 que morí Charles Baudelaire. I 46 que morí John Ford. I, sobretot, 22 que morí la Princesa Diana de Gal·les. I 9 que morí Laurent Fignon, ciclista francès guanyador del Tour de França de 1983 i 1984 i al que se li atribueix una frase que diu més o menys: “Dues coses conforten als homes en les vicissituds de l’existència: la literatura, que els homes han inventat per fer-los creure que la intel·ligència i el destí dels altres són accessibles per a tothom, i la bicicleta, que l’home ha imaginat per demostrar que la plenitud terrenal pot ser d’aquest món”. Era, com es pot veure, un ciclista diferent.

I tanmateix, per moltes efemèrides comentables, avui em volta un vers d’Antoni Vidal Ferrando que no em puc –ni vull!- treure’m del cap:

És temps de malentesos i de llangardaixos,
el vent s’acosta amb carros de guerra,
no tenguis por, mira aquesta ària, llimones,
mira aquest afalac, mira aquest bes que bull.
Diré el teu nom fins que el sol sigui pols.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *