marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

BARRI EN BELLESA

29 d'abril de 2018

No sap ben bé perquè, en contemplar negra nit aquella dona pintada en la façana d’un edifici d’aparença ruïnosa, el seu cervell comença a taral·lejar “Una furtiva lacrima”. Li sol passar sovint, que davant un imatge que l’impacta immediatament recorda qualsevol melodia que res no té a veure amb l’objecte que li ha pres la

Llegir més

PLANETES QUE HEM DE CÓRRER!

28 d'abril de 2018

L’exclamació que fa de títol d’aquesta entrada indica que, davant d’una desgràcia, no queda altre remei que acceptar el nostre destí. L’expressió és una de les 5600 contingudes al text d’Antoni Llull Martí “Diccionari d’expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d’En Jordi des Racó”, és a dir de mossèn Antoni M. Alcover, editades el

Llegir més

LA VÍCTIMA, PENALITZADA

27 d'abril de 2018

La víctima, penalitzada; l’agressor, redimit. La sentència del judici a les bèsties de “La manada” que violaren a Pamplona una noia de 18 anys, i que descarta la violació que bescanvia per una insípida agressió sexual, ha exasperat a qui encara li queden els dits de front necessaris per mantenir la condició humana. I el

Llegir més

ESTAT DE VERGONYA

26 d'abril de 2018

L’estat espanyol es desfà. Als presos polítics (no els hem d’oblidar ni un sol moment) hi hem d’afegir la descomposició dels dos partits estatals que fins ara han estat hegemònics, el PP i el PSOE, l’imperi de la censura, l’empresonament d’artistes, la persecució dels dissidents, la manipulació i tergiversació constants, i unes decisions judicials que

Llegir més

LES ALES GROGUES DEL QUELONI

25 d'abril de 2018

Es notava l’ull esquerre empès pel cervell amb una força aclaparadora. Com si li fes nosa; com si no el tolerés. Li feia la impressió que l’ull, amb tanta força, anava sortint de la conca mil·límetre a mil·límetre. Cada punyida, quant al dolor, feia bona l’anterior i a la vegada li cridava el git. I

Llegir més

LA FESTA MÉS AMOROSA

23 d'abril de 2018

En Pau, el meu preceptor, quatre anys i mig, ha celebrat enguany el seu quart Sant Jordi. Ja coneix bé la festa i la llegenda del drac i el sant, i ho celebra amb intensitat. A l’escola també ajuden a què pugi sentir la celebració com demanen les paraules, els versos i les històries. I

Llegir més

EL RASTRE SEC D’UN BOVER

22 d'abril de 2018

“La por s’hereta, com la bogeria i altres malures que espanten”. Ho llegeix sense alterar-se, com si llegís un prospecte medicinal, sense anotar res al marge del text. De fet, la desgana el te pres des de fa hores, des que la migranya ha tornat a comparèixer. La caparra li transforma el crani en closca

Llegir més

LA LLIBERTAT, FITADA

20 d'abril de 2018

Tant de constrènyer, acabaran escanyant-nos. De fet, la voluntat  és aquesta: acuitar qui difereix, anorrear la discrepància i criminalitzar la dissidència. I reconvertir les mobilitzacions ciutadanes en tumults sediciosos. I engarjolar els cappares de les primeres entitats ciutadanes que organitzen pacíficament i ordenada aquestes mobilitzacions. M’hi ha fet pensar molt, en això, la fiscal de

Llegir més

DE DENTS DE LLETS I RATOLINS

19 d'abril de 2018

El meu preceptor, en Pau, el nét, quatre anys i mig de plena saviesa, té molts dubtes sobre la veracitat de la història que conten del ratolí que porta regals en caure les dents de llet. Considera que la densitat d’un ratolí no permet que porti sota el braç cap conte ni fins i tot

Llegir més

EL GOVERN DELS SOMNIS

18 d'abril de 2018

De la banda del moll arriba el so molt fosc d’una sirena  –que indica que pertany a un vaixell enorme, monstruós, d’aquells que són com a pobles comprimits i contaminen  la mar en poder tirar-hi sense tractar els residus dels excusats- irromp en la lectura atenta i fa aixecar el cap del lector. El lector

Llegir més

UNA GUSPIRA D’AMEBA

17 d'abril de 2018

Era callat, tot ell silenci, una guspira d’ameba però fet de lletres: considerava que ocupant un lloc entre les coses que tenia a l’abast i amb prou panorames per escampar la vista i l’alenada, tenia dret a escriure on fos i sense cap mirament. Deia que enfilava calfreds i que adesiara pujava a un núvol

Llegir més