marginàlies

“La por s’hereta, com la bogeria i altres malures que espanten”. Ho llegeix sense alterar-se, com si llegís un prospecte medicinal, sense anotar res al marge del text. De fet, la desgana el te pres des de fa hores, des que la migranya ha tornat a comparèixer. La caparra li transforma el crani en closca d’ou exposada a tots els perills i malda per preservar-lo de qualsevol contingència.

“Cap destí no ens pot allunyar de la terra”, segueix llegint, i aleshores sí que va al marge per escriure tot d’una tibada:

Allò que cal per no perir:
Cobrir-se amb pols de papallona
Seguir el rastre sec d’un bover
Viure en la closca d’una tortuga
Tastar un ganivet ple d’osques
Banyar-se en esperma de balena