Gramenetum

‘Alegoria del Bon Govern’ és el titol de la pintura mural de l’italià Ambrogio Lorenzetti que encara es conserva a la Sala de la Pau del Palau Comunal de Siena. Realment és molt antiga, una magnífica pintura gotica del ‘trescento’, realitzada al voltant de l’any 1340, però molt avançada enl les formes i les idees que expressa. Per això, i perquè no és una obra de caràcter religiòs, sinó profà i en un espai cívic com és el de la sala on es reunia el govern municipal, es considera pràcticament pre-renacentitsta. Forma part d’una composició unida, com no, a una altra segona interpretació: la del Mal Govern.

Les pintures mostren les idees del bé comú per sobre dels interesòs privats, en la del Bon Govern, i els estralls de la corrupció i el despotisme, a l’altra, seguint els conceptes clàssics de la filosofia grega que en aquell moment s’havien recuperat juntament amb les idees similars de Tomàs d’Aquino.

Els frescos ens presenten el Bé, el Mal, la Justícia, la Veritat i també, podríem dir, perquè no, la Bellesa. Es veuen diversos personatges amb multiples detalls i situacions: consellers, malfactors, vilatans…

Tot el mural és una gran metafora ideològica i política, com un manifest molt de l’èpòca i alhora molt, massa, actual. No creieu? Ambrogio, com el seu germà Vasari, també pintor, eren artistes, ciutadanas i filosofs: uns autèntics reinaxentistes avançats a la seva època. Molts segles desprès, encara ens preguntem: què és el Bon i el Mal Govern?, com els podríem pintar en aquesta época d’inicis del segle XXI?

Ara diuen ‘governança’

Él bon govern és la bona gestió? Són les bones intencions? Els programes electorals immaculats i meravellosos? El bon treball de mercat que connecta millor amb les masses d’electors? Són els líders més carismàtics ? Els més resistents ? Es tracta de treballar pel benestar, la pau, la concordia ? Vol dir equitat, igualtat, seguretat o llibertat? O tot plegat? O en diferents graus? O segons prioritats? Vol dir tenir més vots, més majoria, més força i exercir més autoritat?

Ara tenim un nou concepte, que de moment no surt a cap diccionari (no cal que el busqueu!) però que s’aproximaria al que cercaven els homes que van encarregar les pintures als germans Lorenzetti: ‘la Governança’. No és fàcil descriure’l, però bàsicament ens parla de les estructures de relacions que s’estableixen per a la presa de decisions en els afers col•lectius.

La ‘governança’ inclou el sistema de regles formals i informals que regeixen les relacions entre els actors socials en relació als poders públics, agents socials i econòmics. És un terme, de la ciència política de la globalització, relacionat també amb el de ‘governabilitat’, que es referix al ‘bon govern’, la transparència, la qualitat democràtica, la gestió pública o la bona administració. Semblen definicions de tertúlia de politòlegs! Jo m’estimo més les pintures dels Lorenzetti…

Codi ètic

A la política democràtica, quan parlem d’ètica, El problema no són només els fins, sinó també els mitjans: com s’hi vol arribar. De sobras sabem que tothom diu que vol ‘el bé comú’, però: com ho volen aconseguir? Per això un dels mitjans esencials és la defininció, l’acord i l’acompliment d’un bon codi ètic que reguli i comprometi als responsables dels afers públics.

Per a les pròximes eleccions municipals, la nova candidatura SOM Gramenet, impulsada per Gent de Gramenet, Podem-Podemos Gramenet i independents, ha subscrit un codi ètic inèdit i pioner pel qual el seu Grup Municipal estarà supeditat a la Coordinadora de SOM Gramenet, que és l’òrgan executiu de la seva Assemblea, oberta a la participació dels simpatitzants i ciutadania en general.

Els regidors i regidores d’aquesta candidatura seran només portaveus de la seva Assemblea i estaran subjectes a la limitació de sou que marca l’organització: màxim de 3 cops el salari mínim o, en cas d’estar a l’oposició, només els cobraments en concept de dietes d’assistència als Plens i a les comissions informatives, sense altres beneficis habituals pels regidors.

Entre altres condicions, els seus càrrecs electes només poden tenir un sou i han de fer declaració de béns abans de prendre possessió del càrrec i després de deixar-lo. També estaran sotmesos a la limitació del periode d’exercici del càrrec (rotatori) i estan obligats a conèixer i fer complir el seu programa.

Com diu el professor i filosof Josep Maria Terricabras (que també ara es dedica a la política com a europarlamentari): Hi ha qui sosté que el poble té els governants que es mereix. No ho he cregut mai. El poble té els governants que té i poques vegades té sort. No el podem sancionar, ni el podem aturar. Però el podem expressar el nostre menyspreu moral.

I potser podem fer molt més: treballar el que puguem per fer realitat ‘la ciutat del bon govern’, com ja feien els habitants de Siena fa tants segles.