Gramenetum

Josep Lluís Sànchez Palacios

Lliçó irònica

Publicat el 8 de maig de 2016 per jlsanchezpalacios
Oriol  Corral del Grup municipal SOM Gramenet
Oriol Corral del Grup municipal SOM Gramenet

Les xarxes s’han fet ampli ressò d’una intervenció de SOM Gramenet al Ple de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet sobre la qüestió de la immersió lingüística arran del debat sobre una moció presentada pel grup municipal de Ciutadans pel bilingüisme a l’escola, contra la immersió i el recent manifest del Grup Koine.

Gran part del seu impacte i èxit va ser l’encertat to irònic del discurs d’Oriol Corral, regidor de SOM Gramenet (principal candidatura municipalista de l’oposició local impulsada per Gent de Gramenet, Podem i persones independents), que denunciava l’atac a la política lingüística a l’ensenyament i contra la preservació i el foment de la llengua aprovats pel Parlament català.

Per començar, el discurs va ser en castellà i de bon començament va dir que ho podia fer ‘perquè havia superat la dictadura de l’apartheid catalanista que va patir a l’escola’.

Explicà que realment no sabia com ho havia aconseguit ‘tot i haver rebut assots quan deia alguna paraula en castellà’.  Va afegir que havia investigat la presencia del català a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet i va trobar que era total: El 95 % de la població és catalanoparlant, no hi ha cap televisió en castellà i el cinema que veuen és tot en versió original catalana. I reblà el clau: ‘Quan vas a algun lloc i parles en castellà ets discriminat’. Després els etzibà que el que era realment surrealista és anar donant la tabarra amb la queixa per la qüestió de la llengua quan ‘no importa a ningú això a Santa Coloma, on cap sindicat, associació de veïns, casa regional ni grup d’immigrants hagi dit que se sentís discriminat per això del català’.

L’única explicació és que aquest va ser el tema estrella del grup Ciutadans que va néixer per oposar-se a l’ensenyament del català. Parlar d’això, justament a la ciutat on va començar, ara ja fa 2 dècades, la primera experiència escolar d’immersió lingüística i precisament demanada i impulsada per les associacions de pares i mares, sí que em sembla una broma.

La ironia en l’activisme polític, utilitzada com fa el regidor Oriol  Corral, manifesta una actitud crítica, no  és un fenomen eminentment lúdic com l’ humor. És sempre una reacció més o menys irritada, divertida i rebel davant una situació injusta a la que no es resigna ni es considera inevitable. El seu estil és col·loquial, directe i potser desconcertant però ni eludeix el compromís ni és retòric perquè qüestiona i exposa alternatives transgredint les normes de l’argumentació. És una eina força saludable contra el poder i la crispació. I és un recurs estilístic que demana talent i intel·ligència.

Hi ha molts exemples del moment que desarmen al contrincant utilitzant la paròdia, l’exageració i el sarcasme, barrejant seny i rauxa, com el de la performance de l’escriptora  Empar Moliner sobre la constitució espanyola i la llei de pobresa energètica o el programa de televisió satíric ‘Polònia’.

Està clar que necessitem més ironia com aquesta, àcida i agredolça a la difícil vida política diària, i menys dramatisme i victimisme.  Semblarà un tòpic com una casa però l’ humor, i la ironia, continua sent el més seriós que hi ha…

Podeu veure tota la intervenció aquí, paga la pena!: https://youtu.be/KvHIFQjj2po

Publicat dins de Gent | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.