Gramenetum

Sempre ho expliquen perquè sempre hi ha algú que ho pregunta. És lògic i inevitable: que significa el vostre nom? El coordinador del grup de circ social ‘Bigote de Gato’ de Villa el Salvador (Lima-Perú), César Zambrano, amb un estil pedagògic però senzill i divertit ens explica que significa el nom del seu grup i sobretot-sobretot per què és tan important el bigoti d’un gat…

Potser no ho havíem pensat o no ho teníem massa clar, però una cosa que aparentment és poc rellevant i sense cap funció especial com un sol pel del bigoti dels felins, en realitat és fonamental per a la seva sensibilitat i pel seu equilibri. Els gats depenen del tot de cadascun i de tots dels seus bigotis. Aquesta és la lliçó que volen transmetre els amics d’aquesta petita gran companyia. Tots som bigotis de gat! Un bigoti no sembla gran cosa però la seva missió és fonamental i tots junts fan un equip vital. Que ningú digui que no val res com un bigoti de gat , perquè és tot el contrari.

És per això que l’associació cultural peruana Bigote de Gato formada per joves artistes, educadors i joves líders tenen un objectiu principal educatiu de desenvolupament i transformació social més enllà de la producció artística.  El seu mitjà és les propostes artístiques i pedagògiques de circ a la seva comunitat amb tècnica, estètica i ètica.

La seva tasca es centra en els locals comunitaris i l’amfiteatre d’un barri de la reconeguda població metropolitana de Villa el Salvador, que va ser Premi Princep d’Astúries a la Concòrdia, té diversos guardons de Nacions Unides i està agermanada amb Santa Coloma de Gramenet i altres ciutats europees i del món.

A partir de la seva tasca formativa, de dinamització social, familiar i comunitària en espais públics i de l’organització de mostres i festivals, com Funámbulo, Circo al Cuadrado, Encuentros  o El Hormiguero han aconseguit crear una autèntica escola i han obtingut diversos reconeixements recents. Treballen amb infants i joves d’aquest ‘pueblo joven’ del Perú amb els mitjans que ells mateixos poden aconseguir però amb una gran vocació de projecció més enllà del seu districte i amb un gran interès per la qualitat i la formació permanent.

Actualment i fins a mitjans de gener pròxim es troben a Europa en una gira en col·laboració amb 2 organitzacions franceses: Asso de Nazes (Strassbourg) i Laisse Tes Balles (Nantes). Abans, durant tota la setmana passada, han estat a Santa Coloma de Gramenet i a Barcelona a través del Grup d’Educació per la Pau Eirene. Durant aquests dies han fet tallers a alumnes d’instituts i centres oberts colomencs i han tingut contactes profitosos amb l’escola de teatre i circ L’Excèntrica, amb el centre cultural Ca La Sisqueta i amb l’Escola de circ de l’Ateneu Popular de Nou Barris.

Per acomidar-se de nosaltres, fins a la pròxima ocasió que esperem que sigui aviat, van fer una representació el dissabte dia 5 de desembre al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet amb la participació de César, Naomi, Gretell, Ramshsselt, Kevin i Randy.  El teatre va aplegar més de 250 persones i es va fer una recaptació important mitjançant taquilla inversa que es destinarà al projecte ‘Un cor fratelli’ del Centre Rialles en solidaritat amb un alberg d’acollida de refugiats al Líban.

Però el més important és que amb el seu espectacle tothom va poder comprovar com és d’important un bigoti del gat.

Nota: La fotografia de la ‘bellesa geomètrica’ és d’Andreu Fenàndez

“Les tendències de la renda i la riquesa deixen quelcom molt clar: la distància entre rics i pobres és avui més gran que no ho ha estat mai abans, i continua augmentat, mentre que el poder està, cada vegada més, en mans d’una petita elit” (Oxfam-Intermón, Iguals, p. 33).

Diuen que l’anomenada ‘Agenda Llatinoamericana’ és en aquests moments el llibre més difós dins i fora del continent llatinoamericà. Ara que tothom parla ‘d’agendes polítiques’, estratègiques, diplomàtiques, socials, o comunitàries, aquesta publicació sembla aparentment només una simple agenda impresa en paper, però darrera hi ha una de les campanyes d’educació i comunicació populars més importants des de fa ja més de 25 anys.

Jordi Planas, un gironí universal que és un dels seus principals activistes i difusors, ens recorda que ’L’Agenda va començar a caminar el 1992 de la mà de Pere Casaldàliga i José Maria Vigil a Nicaragua. Naixia per fer memòria històrica dels 500 anys d’espoli, assetjament i mort en contrast amb la celebració oficial, que parlava, sense vergonya ni ètica, de trobada entre pobles. Amb el temps, l’Agenda s’obrí camí més enllà del continent Americà i es va convertir en Agenda Llatinoamericana Mundial. Va ser un encert: calia mundialitzar el seu crit a favor de la justícia social.”

A la meva ciutat de Santa Coloma de Gramenet es va fer un acte de presentació fa uns dies a la Biblioteca Central amb la participació de l’Emiliana Salinas, del Comitè de l’Agenda Llatinoamericana i de l’Arcadi Oliveres, professor d’econòmica de la UAB, recent Medalla a l’Activisme Social de la XV Cimera Mundial 2015 de Premis Nobel de la Pau celebrada a Barcelona i reconegudíssima personalitat altermundialista a Catalunya i arreu el món, a més de molt estimat per tothom.

L’Arcadi ens va criticar l’enorme desigualtat de renda entre el 20% del món més ric i més pobre i va afirmar que amb els diners del rescat financer de la banca haurien salvat al món de la pobresa 91 vegades! També va parlar sobre la desgràcia de la despesa militar, la inacceptable discriminació de la dona que no cessa i la incompatibilitat entre el creixement econòmic i el respecte al medi ambient: el decreixement i la sostenibilitat són la única opció.

Malgrat això, també va afegir que hi ha accions i compromisos que la gent de qualsevol lloc pot fer, individual i organitzadament, per aconseguir millores. I també els polítics poden assumir responsabilitats com el president Mujica d’Uruguai, que n’és un bon exemple per Amèrica llatina i pel món. La lluita contra els plantejaments del projecte de Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió entre Estats Units i la Unió Europea (TTIP) és en aquests moments un dels nostres principals reptes.

Actualment l’Agenda és una eina ideal de reflexió al voltant de temes polítics i socials des d’una vessant constructiva i crítica. que inclou un centenar de pàgines amb firmes tant prestigioses com Saramago, Frei Betto, Leonardo Boff, Eduardo Galeano i Pere Casaldàliga. Alguns dels lemes de l’Agenda han estat ‘Exigim i fem una altra democràcia’, ‘Per una altra humanitat, una altra comunicació’ o ‘Les cultures en diàleg’. El lema per al pròxim any és: ‘Desigualtat i propietat’

És una iniciativa originalment adreçada a l’àmbit llatinoamericà però ara ja té vocació mundial perquè la reflexió i el debat és vàlida arreu. Des de Catalunya, la Comissió de l’Agenda porta l’edició catalana des de 1995. Com part de l’objectiu de crear xarxes de participació popular i difusió del missatge de l’Agenda, la Comissió distribueix l’Agenda, col·labora en l’organització de les presentacions anuals arreu de Catalunya i elabora diferents materials de reforç del missatge de l’Agenda. La comissió també s’encarrega de coordinar l’intercanvi mutu entre poblacions catalanes i llatinoamericanes. És el que anomenen Campanya d’Anada i Tornada.

Els tres darrers magnífics paràgrafs són de la pròpia presentació de l’Agenda 2016:

És hora de despertar. Perquè és urgent canviar les regles. Malgrat que estem en una hora històrica de reflux social, els esperits més desperts estan veient que és l’hora urgent de reaccionar, d’obrir els ulls, de conscienciar, i d’elaborar una nova hegemonia, l’hegemonia de la humanitat humana, la de la crítica al fonamentalisme de mercat, la de la recuperació d’aquesta democràcia segrestada.

És hora de canviar de rumb: el de les tres darreres dècades ja està demostrat que és insostenible i ens està duent a l’explosió social i a la crisi planetària.
Es tracta doncs de la urgència d’una tasca de conscienciació, de pensament crític, de resistència.

És urgent que trenquem l’encanteri d’aquesta hegemonia, conculcar-la amb pràctiques ciutadanes alternatives, i ser coherents amb una participació política democràtica responsable.