Europa té nom de dona
El seu nom és Tess, Maria Teresa ‘Tess’ Aslpund, una dona activista sueca de origen colombià de uns 40 anys que es va enfrontar tota sola, en un impuls d’indignació, a una manifestació de 300 neonazis a la ciutat de Borlänge: tot un símbol de dignitat i rebuig al racisme i la xenofòbia que hem de reconèixer, valorar i reproduir.
La seva imatge no és tan icónica de l’heroïsme com la de La llibertat guiant al poble de Delacroix però sense dubte tant o més impactant que ha esdevingut ‘viral’ ràpidament. És ella, i tots els altres exemples que em deixo d’esmentar, els simbols prou significatius de que una altra Europa més justa i solidària és possible?
Aquesta és l’Europa Nostra, la que vol reformar la política comú d’asil i vol multar als països que rebutgin acollir refugiats amb 250.000 € per persona, de l’acord exemplar per a la celebració del referèndum escocès per la independència, de la primera presidenta del Parlament holandès d’origen marroquí, l’alcaldessa de París de cognom espanyol o el nou alcalde de Londres de família emigrant de l’Índia i el Paquistan, el primer ministre gal d’origen català, el reconeixement internacional de Kossove… I la de les ‘ciutats refugi catalanes’, per descomptat.
La pau i la unitat del continent van ser els motius centrals de la recent celebració del Dia d’Europa que es conmemora cada 9 de maig, en l’aniversari de la declaració fundacional que el francès, d’origen alemany i luxemburguès, Robert Shumman va fer en 1950.
En ella exposava la idea de la futura cooperació europea per estalviar una nova guerra mundial a través fonamentalment de la integració econòmica comuna que, després de diverses etapes, va donar origen a l’actual Unió Europea.
Com deia Shummann a la seva declaració:La pau mundial no pot mantenir-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que les amenacen. Europa no es farà d’un cop ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes que creen en primer lloc una solidaritat de fet.
Tess, Angela, Christine…
Però també és l’Europa dels indignats francesos de la ‘Nuit Debout’ a Paris, de la decisió de cobrir les estàtues nues dels Museus Capitolins de Roma durant la visita del president iranià, del Brexit i del Grèxit, dels Papers de Panama o de Luxemburg, del vergonyant acord amb Turquia per evitar l’arribada de refugiats a les costes de la mediterrània, de la proposta holandesa per retornar els arribats a Grècia, de la confiscació de béns als refugiats i limitar el reagrupament familiar a Dinamarca o Suïssa, els controls migratoris de Suècia, dels milers d’infants immigrants perduts o ‘desapareguts’, dels nàufrags sense rescatar a les illes gregues i en general al fracàs de la política europea davant aquest drama que s’ha convingut a denominar com els més important des de la Segona Guerra Mundial.
I el que és més greu: l’Europa dels acords secrets de negociació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions amb els Estats Units d’Amèrica: el famós però perillós i inconegut TTIP.
És a dir l’Europa de la Tess però també de l’Angela, la Christine, la Soraya o la Marine (Merkel, Lagarde, Saenz de Santamaria o Le Pen) que també són noms de dones europea, un continente que per cert té nom de dona i d’origen grec!
És a dir l’Europa de la Tess però també de l’Angela, la Christine, la Soraya o la Marine (Merkel, Lagarde, Saenz de Santamaria o Le Pen) que també són noms de dones europea, un continente que per cert té nom de dona i d’origen grec!