Gramenetum

Fòrum-Grama és una associació cultural i de comunicació local, sense ànim de lucre,  nascuda l’any 1996, oberta, independent i sense ànim de lucre, inspirada en la línia de la històrica revista Grama (fundada a inicis dels anys 70 i amb una llarga trajectòria) i del Club de Debats de Santa Coloma de Gramenet.

El seu objectiu és crear una plataforma de comunicació dedicada al foment de la trobada, el pensament i el diàleg, compromesa en la construcció d’una societat més justa, més solidària i més culta.

S’adreça a tothom però també especialment als joves. Tot i ser una publicació local que vol donar a conèixer la vida i la gent de Santa Coloma de Gramenet, també vol tenir una visió global a partir de la consciència de la diversitat de la ciutat. Amb l’arribada i l’establiment de gent d’arreu és fa encara més evident la necessitat de construir la ciutat de tots: multicultural i participativa, amb una identitat comuna compartida. Actualment sobrepassa el centenar de socis, té més de dos-cents simpatitzats i un local per reunions i treball al carrer de Sant Domènec 5.

La revista digital del mateix nom, que també és hereva de la que s’editava en paper mensualment fins ara ja fa uns 10 anys, és el seu mitjà principal. A més, com associació també organitza al llarg de l’any tot un programa d’activitats: presentació de llibres, conferències, xerrades, tertúlies-cafè, assemblees, trobades… També fa un butlletí electrònic que és una crònica dels fets i els escrits de cada mes.

Amb altres entitats locals, com el Casal del Mestre, el Centre Excursionista Puig Castellar i l’Associació Colomenca de Literatura, també ha contribuït a l’organització conjunta d’un cicle anual de ‘Debats a Santa Coloma’ amb la participació de ponents destacats per tractar temes com: Desigualtat i pobresa a càrrec de la catedràtica Marina Subirats, Noves tecnologies amb el professor Artur Serra o sobre la Regeneració democràtica, amb el jutge Santiago Vidal, per esmentar només algunes de les darreres.

 La revista té diverses seccions com la d’Escrits al fòrum, Opinió, Llibres i Cultura, Món, La foto, Edicions, Arxiu, Debat i vídeos.

A la secció d’opinió col·laboren en aquests moments: Agustina Rico, Albert Fabà, Alexandra Sevilla, Antonio Molina, Aurora Maquinay, Carme Palma, Chema Corral, Ferran Saro, Jaume P. Sayrach, Joaquima Utrera, Jordi Valls, Josep Lluís Sànchez, Josep Miquel Lacasta, Josue Aguedo, Manel Valls, Odei A-Etxearte i Ramon Bueno. Per descomptat, la revista està oberta a tothom  que vulgui escriure, comentar o fer la seva aportació.

Cal afegir que a més de la revista ja s’han editat uns quinze llibres, del que destaca el que es presentarà pròximament, de la periodista Odei Antxustegui-Etxearte, sobre l’experiència del Pla Popular a Santa Coloma de Gramenet i la figura del arquitecte i urbanista Xavier Valls, que el va fer possible.

Al llarg d’aquests anys, la tasca de Fòrum-Grama esdevé un notable arxiu, no només d’escrits d’opinió, reportatges, reflexions o debats, sinó també d’imatges i vídeos que vol aportar al patrimoni social i cultural de la ciutat. Llarga vida al Fòrum-Grama!

Visiteu la web, llegiu, escriviu i participeu a la revista: www.forumgrama.cat

Gramenet és un topònim que deriva del llatí ‘gramine’, que significa herba. Conté el sufix col·lectiu  -etum que dóna la forma ‘Gramenetum’. Això ve a significar lloc d’abundància d’herba. En català determinades herbes gramínies s’anomenen encara gram, grama o agram, que destaquen per ser unes plantes humils però molt persistents. Es tracta d’una gramínia de rizomes serpentejants (Cynodon dactylon) que sempre ha estat molt abundat per aquestes terres.

Per això, llavors, el terme Gramenet s’escriu amb ‘e’ i no amb ‘a’ al a seva segona vocal, perquè prové del llatí ‘Graminetu’, amb una ‘i’ llatina breu, que evoluciona normalment en ‘e’ i no en ‘a’. La pronuncia com d’aquesta ‘e’ com a vocal neutra provoca sovint més confusió sobre la seva grafia que sovint veient escrita com ‘Gramanet’ que és també com s’escrivia la paraula durant el franquisme, i que es presentava com la versió castellanitzada.

In locum vocitatum Gramenetum vel valle Karcerenia

Va ser el primer topònim local que s’utilitzà per a denominar l’ indret que avui ocupa el territori de Santa Coloma de Gramenet. El primer document que ens dóna constància és de l’any 1012, fa més d’un segle i parlant de la circumscripció de Sant Adrià de Besòs, diu:

‘Confronta tot; a Tramuntana am el lloc anomenat Gramenetum, la vall Carcerenya (Vall de la Pallaresa)  i amb la torre i puig de Guifred; de dita Torre i puig (muntanya del Sanatori o de l’Esperit Sant), gira vers Aquiló fins la sorra de la mar; a Migdia, s’ajunta amb el pregó abis de la mar; i a Ponent, amb les dues riberes del riu Bisoceo (Besòs), on des de l’entrada de la mar es torna a ajuntar amb Gramenetum’

(Rúbrica dels Libri Antiquitatum -Llibre d’Antiguitats de la Seu de Barcelona, Arxiu Cat-,  1ª part, Volum IX, pàgina 133, document nº 310).

A Catalunya encara existeixen altres pobles amb aquest topònim: Gramenet de Benavent (Vall Fosca) i Gramenet de Beranui (Conca Dellà). Tots dos estan situats al Pirineu, a la comarca del Pallars Jussà, i malauradament es troben gairebé despoblats.

Aquest nom de lloc és similar a d’altres que també fan referència a agrupacions forestals com potser  ‘Freixenet’, de freixes, o ‘Ullastret ‘, d’ullastres… Està clar que els romans quan s’hi van instal·lar a les valls del territori actual de la ciutat no van trobar pinedes, ni rouredes per donar nom al terreny. Van valorar només els camps d’herba, uns magnífics prats ben rics d’herba, que s’estenien arreu i aquest va ser el nom que van considerar i el que ens ha arribat fins ara.

A mi em recorda els noms dels campaments romans que envoltaven el poble de l’Asterix i l’Obelix: Laudanum, Petibonum, Aquarium i Babaorum. A més a més, són molts els que diuen que Santa Coloma de Gramenet ha estat sempre, i encara és, com una aldea gal·la…

Fonts:

Albert Noguera, ‘El nom de Gramenet va aparèixer fa 1000 anys, Butlletí del Centre Excursionista Puig Castellar, nº 116, Santa Coloma de Gramenet, 2012

Jaume P. Sayrach, Les altres Gramenet catalanes, www.primula.cat, febrer 2013

José Manuel Marquez, Maite Metge, Carme Miquel, ‘Coneguem Santa Coloma de Gramenet, una proposta didàctica’, 1987.

Grup d’Estudis Històrics, ‘Perquè Gramenet del Besòs’, maig 1991

De la valoració general sobre el resultat de la consulta o del ‘procés de participació’ del passat 9 de novembre a Santa Coloma de Gramenet el més rellevant a destacar és el nombre absolut de participants: 17.797 persones que s’han desplaçar a algun dels instituts per dipositar el seu vot de resposta a la pregunta sobre el futur polític de Catalunya.

La distribució de les més de 120 meses electorals es va fa fer en 7 centres de votació ubicats a instituts de secundària: Puig Castellar, Numància, Les Vinyes, Terra Roja, Can Peixauet, La Bastida i Torrent de les Bruixes, tots ells situats a zones perifèriques de la ciutat i alguns força mal comunicats. Els voluntaris que van fer les funcions de membres de mesa, gestors, informadors o coordinadors superava els 200, però des de l’obertura a primera hora dels centres de votació l’afluència va ser molt alta i en ocasions massiva. Malgrat això no va haver-hi cap incident ni cap problema remarcable i la diada va transcorre en un to tranquil, cívic i d’entusiasme general, lluny de la por que es podria haver encomanat davant la incertesa per la suspensió aprovada uns dies abans pel tribunal constitucional, però marcat per la desorientació de molts ciutadans que no sabíem ben bé quin era el seu col·legi i on estava la seva urna.

A Santa Coloma el nombre de vots pel Sí-Sí van ser 11.083 (62, 27 %), el vots pel Sí-No eren 3.243 (18,22 %), el Sí-en blanc era de 202 (1,14 %), els vots pel No van tenir 1.969 (11,06 %), el vots blancs van ser 95 (0,53 %) i a l’apartat d’altres es van comptabilitzar 1.205 (6,77 %). Quan només mirem la primera pregunta, els vots afirmatius per que Catalunya esdevingui un estat van ser de 14.528 (81,63 %).

Més difícil de comptar van ser el nombre de fotografies i ‘selfies’ que van fer milers de votants per immortalitzar el moment. Diuen que el diumenge es va superar el record mundial de fotos de gent votant! Els ‘facebooks, emails i whatsapps’ en van plens!

El grup territorial de l’Assemblea Nacional Catalana ‘Gramenet per la Independència’ ha valorat molt i ha agraït la participació de la ciutadania colomenca en un procés que no ha tingut cap incident, que ha resultat festiu, emocionant, democràtic i inoblidable. Així com també ha felicitat tota la feina feta pels molts voluntaris i voluntàries que aquests dies han dedicat una part del seu temps treballant per fer possible que aquest 9 de novembre fos un èxit per a Santa Coloma de Gramenet i per a Catalunya.

En tot cas, aquestes són els dades i vostres són les conclusions…

L’enllaç amb els resultats del 9N de la nostra ciutat:

http://www.participa2014.cat/resultats/dades/ca/escr-mun-08245.html

Així es va viure la jornada a Santa Coloma recollida per Gramenet TV:

http://youtu.be/Gto38NhQFDQ

Josep Lluís Sànchez Palacios

Fa uns dies, el 31 d’octubre passat, va fer 30 anys que l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va protagonitzar un acte inèdit que podríem qualificar, en certa manera, de ‘desobediència’. Aquella nit es va apagar l’enllumenat públic durant cinc minuts,  a les 10 de la nit, com a senyal de protesta contra la permanència d’Espanya a l’Aliança Atlàntica. La proposta llençada pel Col·lectiu  Anti-OTAN colomenc, juntament amb entitats i grups polítics locals per realitzar una gran apagada voluntària de llums a tota la ciutat també va ser recollida per l’alcalde d’aleshores, Lluís Hernàndez (PSUC), que va aconseguir l’adhesió de l’ajuntament , sense el suport del PSC, malgrat les amenaces de denúncia del governador civil de Barcelona. L’apagada va ser general i va concloure amb una amplia concentració espontània a la plaça de la Vila. En aquell moment es demanava l’acceleració per celebrar el referèndum sobre l’OTAN, el desmantellament de les bases militars americanes i per la participació espanyola en una política de neutralitat activa.

Cassolades, participació i desobediència civil

Les protestes socials, la no-cooperació i la desobediència tenen moltes vies i formes diverses d’expressió, però no tot ho podem considerar com a ‘desobediència civil’, ni podem banalitzar aquest terme per interessos polítics i partidistes, com s’està fent habitual darrerament amb alguns altres conceptes. La idea de desobediència no deixa de tenir , malauradament, un sentit pejoratiu, negatiu i molt poc conegut. Per això caldria recordar que el mateix estatut de la Cort Penal Internacional ha arribat a elevar a categoria de dret internacional ‘el deure de desobeir les ordres manifestament injustes’. Qui més va estudiar recentment aquest tema, la filosofa Hannah Arendt, justament es preocupava de tot el contrari: de l’obediència  que va ser un factor clau per portar els alemanys  fins i tot a la guerra i al genocidi entre les societats europees de fa 70 anys. En canvi, a partir de la Segona Guerra Mundial, aquest dret s’ha inclòs en moltes constitucions, estatuts i declaracions, així com a moltes sentències judicials favorables als ‘desobedients’. Ara ja tenim mols exemples històrics (sufragistes, antiesclavistes, pacifistes, objectors…) que han fet avançar la nostra societat en sentit positiu fins esdevenir qüestions plenament acceptades i habituals.  I encara més: molt abans d’ Arendt, el primer teòric d’aquest concepte, el nord-americà Henry David Thoureau, ja parlava del ‘deure’ de la desobediència civil, de la consciència i de la resistència activa.

Per això no ens hem d’incomodar de cap manera per parlar d’aquest fet com s’està fent durant aquests dies a Catalunya. La suspensió del Tribunal Constitucional per celebrar el procés de participació previst pel 9 de novembre, després de la suspensió de la consulta que s’havia plantejat inicialment, planteja reptes legals per a l’actuació del govern català i dels governs municipals entre la legitimitat democràtica de la societat civil i el parlament català o la legal d’institucions polititzades i desacreditades com els tribunals espanyols.

Malgrat l’actitud del govern espanyol davant la consulta catalana del pròxim diumenge, ens resta la possibilitat de protestar contra els dirigents i l’ordenament legal i institucional. Ha de quedar ben clar: Això es troba incorporat a qualsevol ordenament jurídic que subscrigui els drets polítics d’un estat de dret democràtic modern.

Esperem que així es pugui demostrar el diumenge i que molts milers ciutadans puguin expressar la seva opinió i puguin votar, sense tenir que retornar al temps de les cassolades o  d’apagades de llum,  i al costat del governants del nostre ajuntament, que de moment no està entre els més de 900 municipis catalans que s’han adherit a la consulta. De moment han calgut manifestacions, cadenes humanes, una ‘v baixa’ multitudinària, mosaics humans, encesa d’espelmes, samarretes grogues… per aconseguir quelcom tan obvi i que ja tenim a tocar.

A Santa Coloma hi haurà 7 punt de participació per votar instal·lats als instituts de la ciutat: Puig Castellar, Terra Roja, Numància, Les Vinyes, Can Peixauet, Torrent de les Bruixes i La Bastida.

De tots els lemes de la campanya ‘Ara és l’hora, volem votar’ el que més m’agrada és que no només els petons ens tapin la boca! Molts petons a tothom!

Per saber on votar podeu consultar: www.participa2014.cat