Gramenetum

Del 13 al 16 de maig, una delegació de l’Amical de Mauthausen, formada per estudiants i professors de diferents centres educatius de Manresa, Sant Celoni, València i Xàtiva; familiars i socis; i membres de la junta de l’associació, va viatjar a Àustria per participar en els actes commemoratius organitzats pels Comitès Internacionals de Mauthausen i Gusen. L’expedició ha visitat també el Castell de Hartheim, Gusen, Ebensee i Mauthausen, tots ells escenaris de l’horror i la barbàrie nazi on van morir molts catalans de l’exili republicà a conseqüència de l’anomenada Guerra Civil.

 L’Amical de Mauthausen i altres Camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya, que és el seu nom original en versió llarga, organitza homenatges per als supervivents i exdeportats arreu del territori espanyol i potencia l’erecció de monuments en la seva memòria. També col·labora amb aquelles institucions autonòmiques i estatals, Ajuntaments i entitats que estiguin interessades en realitzar homenatges a les seves víctimes, col·laborant en la recerca, facilitant exposicions i realitzant conferències en motiu dels actes d’homenatge.

Aquesta reconeguda organització, amb seu a Barcelona, representa als deportats d’aquest camp austríac i de tots els camps del III Reich, tot i que l’associació pren el nom de Mauthausen pel fet de ser justament el camp on van ser deportats més espanyols, però també manté vincles i col·labora també amb institucions i entitats de l’estranger i del nostre país, que tenen una història i una finalitat similars, especialment amicals i memorials dels camps de concentració i associacions memorialístiques.

Mauthausen: Mai més! Ni aquí ni enlloc!

En la commemoració, a principis de maig, de l’alliberament del camp de concentració es recorda sempre el jurament col·lectiu pronunciat pels supervivents: MAI MÉS! Per això els projectes educatius i de memòria de l’Amical volen aprofitar l’efemèride per tornar a manifestar el compromís de renovació d’aquest jurament que volia expressar la voluntat de lluitar per aconseguir un món més lliure, just i fraternal.

Malauradament l’actualitat no només fa evident la vigència de la necessitat d’aquesta actitud i compromís sinó que ens posa a davant la necessitat de continuar l’acció contra tot tipus de discriminacions, injustícies, desigualtats, persecucions i exilis. Això ho demostra cada dia quan veiem com pateixen milers de persones que arriben al límit de les fronteres del nostre continent buscant refugi de les guerres i els conflictes actuals.

En aquesta tasca resta molt per fer perquè enguany s’ha tornat a fer palès el desinterès del govern espanyol cap al reconeixement de les víctimes del seu Estat que van patir la mort i la tortura als camps nazis com aquest, no sense la complicitat dels governs franquistes d’aleshores.

Encara esta pendent el reconeixement oficial mentre alguns sectors, ben subvencionats, qüestionen la història i la tasca de memòria mostrant la cara més actualitzada del neofeixisme més ranci.

Per això des de l’Amical s’ha impulsat la posada en marxa d’una ‘Xarxa de Memòria i de prevenció del feixisme: Mai Més’ amb la implicació de joves estudiants, professors, ajuntaments i organitzacions interessades per portar a terme un treball de coordinació i intercanvi.

Però encara hi ha molt més motiu per preocupar-se i per ‘ocupar-se’: La ultradreta austríaca, amb el polític Norman Hofer al davant dels neofeixistes ultra nacionalistes del FPÖ, acaba de guanyar la primera volta de les eleccions presidencials per davant dels partits tradicionals anteriorment majoritaris per primer cop des del final de la Segona Guerra Mundial.

La senyal d’alarma no podia sonar més fort! La causa són els motius típics de l’atur i la falta de reformes o la baixa participació. No està tan clar: La desocupació està sobre el 4 o el 5 %, molt per baixa de la mitjana comunitària o dels països mediterranis, la participació va ser del 70%… La causa més imminent podria ser la manipulació mediàtica  i política de la crisi dels refugiats que tan a prop es veu des d’Àustria?

En tot cas aquest fenomen és comú i compartit en altres punts del nord europeu com el xenòfob Partit Popular Danès, que també ha guanyat les eleccions, els neonazis alemanys del NPD que podrien aconseguir, si no s’il·legalitza, un eurodiputat per primer cop a la història després que el tribunal constitucional eliminés el topall del 5% d’electors, el partit ultradretà Llei i Justícia polonès ha quedat en segon lloc i, el més conegut i pròxim a nosaltres, el partit francès del Front Nacional dirigit per Marine Le Pen que està a punt de ser el més votat del nostre país veí.

Potser també podrien aprendre de la història i sobretot de la més recent com el que va passar fa uns anys a la Gran Bretanya on els nazis del BNP, que tenien uns 50 regidors i dos eurodiputats, van desaparèixer totalment del mapa polític.

Potser va tenir alguna cosa a veure les mobilitzacions de Unite Against Fascism?

Es potser això similar al que va passar a la majoria de ciutats catalanes on hi havia regidors de Plataforma per Catalunya i on van treballar intensament les organitzacions, moviments i coordinadores veïnals i socials per denunciar públicament la seva ideologia antidemocràtica?

Potser pot passar el mateix a Polònia, Àustria, França i a tota Europa i s’aconsegueix l’eradicació de la política xenòfoba i racista, però ben segur que caldrà molta més coordinació i una acció molt decidida que digui clarament el que van jurar els supervivents de la deportació: Mai més, ni aquí ni enlloc.

El seu nom és Tess, Maria Teresa ‘Tess’ Aslpund, una dona activista sueca de origen colombià de uns 40 anys que es va enfrontar tota sola, en un impuls d’indignació, a una manifestació de 300 neonazis a la ciutat de Borlänge: tot un símbol de dignitat i rebuig al racisme i la xenofòbia que hem de reconèixer, valorar i reproduir.

La seva imatge no és tan icónica de l’heroïsme com la de La llibertat guiant al poble de Delacroix però sense dubte tant o més impactant que ha esdevingut ‘viral’ ràpidament. És ella, i tots els altres exemples que em deixo d’esmentar, els simbols prou significatius de que una altra Europa més justa i solidària és possible?

Aquesta és l’Europa Nostra, la que vol reformar la política comú d’asil i vol multar als països que rebutgin acollir refugiats amb 250.000 € per persona, de l’acord exemplar per a la celebració del referèndum escocès per la independència, de la primera presidenta del Parlament holandès d’origen marroquí, l’alcaldessa de París de cognom espanyol o el nou alcalde de Londres de família emigrant de l’Índia i el Paquistan, el primer ministre gal d’origen català, el reconeixement internacional de Kossove… I la de les ‘ciutats refugi catalanes’, per descomptat.

La pau i la unitat del continent van ser els motius centrals de la recent celebració del Dia d’Europa que es conmemora cada 9 de maig, en l’aniversari de la declaració fundacional que el francès, d’origen alemany i luxemburguès, Robert Shumman va fer en 1950.

En ella exposava la idea de la futura cooperació europea per estalviar una nova guerra mundial a través fonamentalment de la integració econòmica comuna que, després de diverses etapes, va donar origen a l’actual Unió Europea.

Com deia Shummann a la seva declaració:La pau mundial no pot mantenir-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que les amenacen. Europa no es farà d’un cop ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes que creen en primer lloc una solidaritat de fet.

Tess, Angela, Christine…

Però també és l’Europa dels indignats francesos de la ‘Nuit Debout’ a Paris, de la decisió de  cobrir les estàtues nues dels Museus Capitolins de Roma durant la visita del president iranià, del Brexit i del Grèxit, dels Papers de Panama o de Luxemburg, del vergonyant acord amb Turquia per evitar l’arribada de refugiats a les costes de la mediterrània, de la proposta holandesa per retornar els arribats a Grècia, de la confiscació de béns als refugiats i limitar el reagrupament familiar a Dinamarca o Suïssa, els controls migratoris de Suècia, dels milers d’infants immigrants perduts  o ‘desapareguts’, dels nàufrags sense rescatar a les illes gregues  i en general al fracàs de la política europea davant aquest drama que s’ha convingut a denominar com els més important des de la Segona Guerra Mundial.

I el que és més greu: l’Europa dels acords secrets de negociació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions amb els Estats Units d’Amèrica: el famós però perillós i inconegut TTIP.

És a dir l’Europa de la Tess però també de l’Angela, la Christine, la Soraya o la Marine (Merkel, Lagarde, Saenz de Santamaria o Le Pen) que també són noms de dones europea, un continente que per cert té nom de dona i d’origen grec!

És a dir l’Europa de la Tess però també de l’Angela, la Christine, la Soraya o la Marine (Merkel, Lagarde, Saenz de Santamaria o Le Pen) que també són noms de dones europea, un continente que per cert té nom de dona i d’origen grec!

Les xarxes s’han fet ampli ressò d’una intervenció de SOM Gramenet al Ple de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet sobre la qüestió de la immersió lingüística arran del debat sobre una moció presentada pel grup municipal de Ciutadans pel bilingüisme a l’escola, contra la immersió i el recent manifest del Grup Koine.

Gran part del seu impacte i èxit va ser l’encertat to irònic del discurs d’Oriol Corral, regidor de SOM Gramenet (principal candidatura municipalista de l’oposició local impulsada per Gent de Gramenet, Podem i persones independents), que denunciava l’atac a la política lingüística a l’ensenyament i contra la preservació i el foment de la llengua aprovats pel Parlament català.

Per començar, el discurs va ser en castellà i de bon començament va dir que ho podia fer ‘perquè havia superat la dictadura de l’apartheid catalanista que va patir a l’escola’.

Explicà que realment no sabia com ho havia aconseguit ‘tot i haver rebut assots quan deia alguna paraula en castellà’.  Va afegir que havia investigat la presencia del català a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet i va trobar que era total: El 95 % de la població és catalanoparlant, no hi ha cap televisió en castellà i el cinema que veuen és tot en versió original catalana. I reblà el clau: ‘Quan vas a algun lloc i parles en castellà ets discriminat’. Després els etzibà que el que era realment surrealista és anar donant la tabarra amb la queixa per la qüestió de la llengua quan ‘no importa a ningú això a Santa Coloma, on cap sindicat, associació de veïns, casa regional ni grup d’immigrants hagi dit que se sentís discriminat per això del català’.

L’única explicació és que aquest va ser el tema estrella del grup Ciutadans que va néixer per oposar-se a l’ensenyament del català. Parlar d’això, justament a la ciutat on va començar, ara ja fa 2 dècades, la primera experiència escolar d’immersió lingüística i precisament demanada i impulsada per les associacions de pares i mares, sí que em sembla una broma.

La ironia en l’activisme polític, utilitzada com fa el regidor Oriol  Corral, manifesta una actitud crítica, no  és un fenomen eminentment lúdic com l’ humor. És sempre una reacció més o menys irritada, divertida i rebel davant una situació injusta a la que no es resigna ni es considera inevitable. El seu estil és col·loquial, directe i potser desconcertant però ni eludeix el compromís ni és retòric perquè qüestiona i exposa alternatives transgredint les normes de l’argumentació. És una eina força saludable contra el poder i la crispació. I és un recurs estilístic que demana talent i intel·ligència.

Hi ha molts exemples del moment que desarmen al contrincant utilitzant la paròdia, l’exageració i el sarcasme, barrejant seny i rauxa, com el de la performance de l’escriptora  Empar Moliner sobre la constitució espanyola i la llei de pobresa energètica o el programa de televisió satíric ‘Polònia’.

Està clar que necessitem més ironia com aquesta, àcida i agredolça a la difícil vida política diària, i menys dramatisme i victimisme.  Semblarà un tòpic com una casa però l’ humor, i la ironia, continua sent el més seriós que hi ha…

Podeu veure tota la intervenció aquí, paga la pena!: https://youtu.be/KvHIFQjj2po