Gramenetum

Josep Lluís Sànchez Palacios

Ai Weiwei a LVCI de Bcn

Publicat el 24 de gener de 2015 per jlsanchezpalacios

aiweiwei2

Falten ja pocs diez, però fins el dia 1 de febrer encara es pot veure l’exposició ‘On the Table’ de l’artista xinès Ai Wei Wei a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

Ai Wei Wei és internacionalment conegut des de fa anys per la seva trajectòria i també per la seva dissidència amb el règim comunista xinès, que l’ha fet encara més conegut i influent al seu país i al món:

Penso que el govern xinès perdrà la batalla, perquè per aconseguir que una nació evolucioni, el govern ha de corregir la informació, ha de deixar un espai perquè la gent pugui implicar-se, discutir, participar en el canvi. Si no és així, no crec que es pugui sostenir aquest desenvolupament, perquè tot i que econòmicament el país creix molt de pressa, políticament està com fa molts, molts anys enrere. Em sembla que fins i tot el govern sap que és impossible.

Però ell no es veu a si mateix com un artista dissident. Els veu a ells com un govern dissident!

Art i activisme

Aquesta magnifica exposició és un recorregut molt complet per la vida i l’obra de l’artista a través de diverses peces i materials que permet conèixer la trajectòria d’Ai Weiwei, des dels seus inicis al Nova York dels vuitanta fins avui. Activista i mediàtic, la seva obra es fon amb la seva militància en la denúncia de la manca de llibertats a la Xina, alhora que està present als principals esdeveniments i col·leccions d’art contemporani. Hi trobareu un muntatge extraordinari que paga la pena amb fotografia, documental, escultura, disseny i arquitectura.

El treball d’Ai Weiwei, genial artista i activista que té ‘acció’ com a paraula preferida, fusiona formats i disciplines, incorpora la cultura popular i empra les xarxes socials. Algunes de les obres que es poden veure a La Virreina són inèdites i altres són noves produccions i instal·lacions específiques ideades per Ai Weiwei amb motiu d’aquesta mostra, que us recomano molt entusiastament.

Una icona de la Xina i mundial

En aquests moments, Ai Weiwei no pot sortir de país, ni està reconegut com a dissident. Viu aïllat en el país més poblat del món (una Xina, dos sistemes!) però té una presència en els mitjans com a blogger, istagram, xarxes, youtube, sempre en contacte e intercomunicació amb artistes i persones d’arreu. A la mateixa mostra podem veure les seves imatges, l’evolució en paral·lel de la seva història i la del país, i les seves paraules:

–         Ser artista implica més que una manera de pensar, una manera de veure les coses: ja no es tracta de produir alguna cosa

–         Sempre miro de dissenyar una estructura oberta a tothom. No entenc l’art com un codi secret.

–         No vull que la pròxima generació hagi de lluitar pel mateix que jo.

–         Exhorto la gent que actuïn com a ‘ciutadans obcecats’ que qüestionin i exigeixin sempre responsabilitats. És l’única manera que tenim avui dia de gaudir d’una vida feliç i saludable. La llibertat comporta el dret a qüestionar-ho tot.

Sembla un embarbussament, però no us oblideu: Ai Weiwei al LVCI de Bcn!

Per veure més:: http://lavirreina.bcn.cat/ca/exposicions/table-ai-weiwei#sthash.Nc7dNk0y.dpuf

De suburbi a ciutat

Publicat el 18 de gener de 2015 per jlsanchezpalacios
El carrer del Rellotge al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet

‘De suburbi a ciutat, El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet’ és el títol del magnífic llibre de la períodista Odei Antxustegi-Etxearte, editat per l’associació ForumGrama, que es va presentar el passat 13 de gener.

Aquesta obra, llargament gestada, recull la crònica ciutadana de construcció d’una ciutat durant els darrers anys del franquisme i la transició. Parteix del suburbi contenidor d’immigració d’aleshores, com la majoria de la perífèria metropolitana, per relatar la revolució pacífica que començà reclamant i acabà planificant una ciutat digna. El fet inèdit, pioner i singular va ser l’elaboració d’un projecte urbanístic alternatiu construït participativament amb veïns, organitzacions i associacions. La coordinació, l’impuls i l’ànima, d’aquest procés va ser l’arquitecte Xavier Valls, malhauradament mort en l’atemptat d’Hipercor el juny de 1987

De la protesta a la proposta

El llibre parla del crit d’alerta ‘Santa Coloma en perill’ que va ser, a final de la dècada dels 70, el primer lema veïnal i polític de llutia i reivindicació que després, als anys vuitanta,  va esdevenir ‘Santa Coloma es pot salvar’. L’anomenat ‘Pla Popular’ va ser l’eina de participació per a recollir i organitzar les propostes i les respostes a les multiples necessitats que tothom plantejava.

Com el  professor, urbanista i geògraf, Jordi Borja diu al pròleg: El Pla Popular no va neixer als laboratoris o centres d’estudi i de recerca, ni es va inspirar en exemples d’altres ciutats o països, ni va ser una proposta pensada pels tècnics o professionals, ni tampoc va sorgir de les llargues reunons i pesades discussions político-ideològiquesdels grups polítics esquerrans. Va néixer de la pràctica social, de la resistència popular, de l’acció col·lectiva colomenca amb la col·laboració inestimable de Xavier Valls, l’autèntic pare d’aquest Pla. (…) No és una història qualsevol. És la història de la lluita d’un poble per fer d’un suburbi una ciutat. No és un trosset d’història local ni l’anècdota d’un grup de persones que van protagonitzar una aventura digna i coratjosa, però similar a moltes altres que es van produïr a moltes ciutats, pobles i barris de Catalunya i a Espanya , durant els difícils anys de la dictadura i el complicat període de la transició. Es tracta d’una història exemplar, en el sentit que sintetitza un procés social i polític coherent, en què intervenen nombrosos actors moguts per valors moralrs solidaris, amb una capacitat d’iniciativa i d’avançar amb realisme i am esperança, amb imaginació i amb el convenciment que la seva causa era justa i que els drets pels que lluitaven no eren solament per ells. Eren per a tothom.

Forum-Grama

Fòrum-Grama és una associació cultural i de comunicació local, sense ànim de lucre, nascuda l’any 1996, oberta, independent i sense ànim de lucre, inspirada en la línia de la històrica revista Grama (fundada a inicis dels anys 70 i amb una llarga trajectòria) i del Club de Debats de Santa Coloma de Gramenet.

El seu objectiu és crear una plataforma de comunicació dedicada al foment de la trobada, el pensament i el diàleg, compromesa en la construcció d’una societat més justa, més solidària i més culta. S’adreça a tothom però també especialment als joves. Tot i ser una publicació local que vol donar a conèixer la vida i la gent de Santa Coloma de Gramenet, també vol tenir una visió global a partir de la consciència de la diversitat de la ciutat. Amb l’arribada i l’establiment de gent d’arreu és fa encara més evident la necessitat de construir la ciutat de tots: multicultural i participativa, amb una identitat comuna compartida. Actualment sobrepassa el centenar de socis, té més de dos-cents simpatitzats i un local per reunions i treball al carrer de Sant Domènec 5.

La revista digital del mateix nom, que també és hereva de la que s’editava en paper mensualment fins ara ja fa uns 10 anys, és el seu mitjà principal. A més, com associació organitza al llarg de l’any tot un programa d’activitats: presentació de llibres, conferències, xerrades, tertúlies-cafè, assemblees, trobades… També fa un butlletí electrònic que és una crònica dels fets i els escrits de cada mes.

Amb altres entitats locals, com el Casal del Mestre, el Centre Excursionista Puig Castellar i l’Associació Colomenca de Literatura, també ha contribuït a l’organització conjunta d’un cicle anual de ‘Debats a Santa Coloma’ amb la participació de ponents destacats per tractar temes com: Desigualtat i pobresa a càrrec de la catedràtica Marina Subirats, Noves tecnologies amb el professor Artur Serra o sobre la Regeneració democràtica, amb el jutge Santiago Vidal, per esmentar només algunes de les darreres.

La revista té diverses seccions com la d’Escrits al fòrum, Opinió, Llibres i Cultura, Món, La foto, Edicions, Arxiu, Debat i vídeos.

Fins el moment, amb ‘De suburbi a ciutat’ s’han editat una sèrie de 16 llibres. Per això, al llarg d’aquests anys, la tasca de Fòrum-Grama esdevé un notable arxiu, no només d’escrits d’opinió, reportatges, reflexions o debats, sinó també d’imatges. vídeos  i llibres, que vol aportar al patrimoni social i cultural de la ciutat. Per descomptat, la revista està oberta a tothom  que vulgui escriure, comentar o fer la seva aportació.

www.forumgrama.cat