Gramenetum

L’activisme no és clicar un ‘m’agrada’ en una pàgina a la web. Aquesta és una evidència molt clara que no caldria recordar, però de manera força generalitzada s’esvaeix al moment de la realitat, de passar de la indignació al compromís, com deia l’Stephane Hessel. Es tracta, més aviat, de plantejar-se una acció que no sigui només testimonial, passiva i puntual, sinó que vagi més enllà: que sigui col·lectiva, que estigui planificada  i que busqui un resultat.

Quan poso algun text o alguna imatge a la meva pàgina de facebook de seguida veig que hi ha molts ‘seguidors’, que em sembla millor que dir ‘amics’. Són els que diuen que ‘els agrada’ i alguns, pocs, també s’atreveixen a escriure algun comentari. La sensació que podem tenir amb això és que estem molt ben connectats i que fem alguna cosa positiva i important, però està clar que és un miratge enganyós, que no és molt més que quan xerrem virtualment amb els amics o coneguts saltant d’un tema a un altre, entre tòpics, notícies del dia i fets generals. És cert que si facebook fos un país seria el més poblat de la terra i que les xarxes socials en general estan en constant ebullició i han revolucionat la comunicació global i les possibilitats d’intercomunicació d’idees entre persones i grups d’arreu. Les revoltes socials dels darrers anys a Europa, als països àrabs, a Turquia o als Estats Units han demostrat que les xarxes socials són un instrument eficaç per a les protestes i com a catalitzador social i de canvis polítics. El sociòleg Manuel Castells diu que l’evolució d’aquestes tecnologies de la comunicació han creat noves possibilitats per a l’organització i per a la mobilització de la societat superant les barreres de la censura i la repressió, sobretot protagonitzades per joves que utilitzen al màxim les possibilitats de les noves tecnologies de la informació i els seus efectes multiplicadors.

Contra l’activisme mandròs

El problema pot ser creure ingènuament que la nostra acció es pot limitar a participar individualment a les xarxes de forma aïllada i auto complaent. No hi ha prou amb escriure un tuit, clicar una assistència a un esdeveniment o unir-se a un grup. És indiscutible que l’activisme digital ha d’anar acompanyat d’una implicació real participant en accions col·lectives i manifestacions, treballant en projectes, expressant opinions i debatent, fent propostes i arribant a acords, col·laborant virtualment en fer realitat canvis concrets…

Són molts els exemples de l’encertada combinació de l’acció directa amb l’activisme on-line: la Via Catalana de l’onze de setembre de l’any passat, la V del d’aquest any, la Gigaenquesta, la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, els grups de suport, la tasca de les ONGs, els mitjans de comunicació social,  el periodisme ciutadà i molts altres. Aquestes experiències han de servir als joves internautes o els que ja tenen una edat que l’activisme també s’aprèn i que caldrà anar més enllà de indignar-nos i usar les xarxes socials, també haurem de sortir més de casa, encara que ens emportem el mòbil, l’ipad i el portàtil amb nosaltres.

Fa poc es va celebrar La Marató i el Gran Recapte. Durant les festes de Nadal hi ha una munió d’actes socials de voluntariat i solidaritat. És un bon moment per replantejar-nos un activisme menys mandrós…

Ara fa 10 anys, el 26 de desembre de 2004, van ser espectadors d’un dels més grans terratrèmols de la història, de 9 graus en l’escala Richter, a les costes d’Indonèsia, Sri Lanka, l’Índia i Tailàndia. El Tsunami que el va seguir  va provocar un desastre humanitari d’enorme magnitud i alhora el moviment solidari i d’ajut d’emergència més gran que hem conegut.

L’impossible que pot passar en qualsevol moment

Es calcula que el desastre va causar més de 300.000 víctimes, entre morts i desapareguts. Precisament, l’elevat nombre de persones desaparegudes portà les autoritats dels països afectats a admetre la impossibilitat de no poder donar mai una xifra final exacta de víctimes mortals, a les quals, a més a més, cal afegir les morts que van acabar provocant les malalties i epidèmies que aparegueren com a conseqüència de les deficients condicions d’higiene i salubritat.

Davant l’arribada d’una onada gegantina que podia destruir, sense previ avís, en segons, les poblacions costaneres, on hi havia moltes instal·lacions turístiques, es va fer més conscient que mai la fragilitat de la nostra civilització i la nostra forma de viure. Com es va poder veure per les imatges dels satèl·lits artificials, tenim prou tecnologia com per a filmar en directe els estralls d’aquest fenomen, però no encara per predir-los, alertar i prevenir-los. Fins i tot es va filmar una pel·lícula sobre aquest desastre, protagonitzada, com no podia ser d’una altra manera, per una família de turistes europeus que passaven el Nadal a les platges del sud-est asiàtic. Per cert, una de les pel·lícules més taquilleres del cinema estatal.

En aquell moment, les mateixes ONGs es van veure desbordades tant per la ingent feina urgent a fer, com per donar a l’abast a organitzar les col·laboracions que van rebre.  Fins i tot Metges sense fronteres va arribar a comunicar, de forma que es va demostrar improvisada i imprudent, que no podien admetre més fons econòmics dels particulars i les organitzacions solidàries perquè no tenien capacitat per administrar-los.

Des de llavors hem incorporat aquest nou terme al nostre llenguatge habitual i quotidià: Qualsevol novetat que irrompi més o menys sobtadament en l’actualitat es qualificada immediatament de ‘tsunami’ ja sigui un moviment polític com Podemos, com una moda juvenil, un artista revelació, un nou mòbil de darrera generació, una nova ‘via catalana’ de participació massiva impulsada per l’ANC i l’Òmnium o un allau de novetats editorials pel Sant Jordi…

Aquest neologisme demostra l’impacte de la tragèdia que ens va commoure en el seu dia, i ara roman gairebé oblidada sota l’enorme capa de notícies que han anat sepultant aquesta al fons de la nostra memòria col·lectiva, com també el poder del llenguatge emprat pels mitjans de comunicació que ens subministra i és el rebost del lèxic actual inconscient de la majoria de nosaltres.  Tot el que ens sorprèn i és inesperat, ara és un ‘tsunami’. Esperem que la banalització de la paraula no ens faci perdre el seu significat autèntic, o com a mínim que en siguem conscients de la popularització del seu origen, ara fa ja 10 anyets.

Ja sabem que sempre ens em d’esperar ‘l’inesperat’, però ja és hora de començar a baixar del Dragon Khan i dels tsunamis diaris i començar a fer una vida més normal en un país normal…

Per la meva part, us desitjo a tots pel 2015, un tsunami de felicitat, salut i independència.

Parlar de pressupostos, de partides o d’inversions és complex i requereix preparació i informació prèvia. Segur que tamé coincidirem en que tot el que té que veure amb el foment de la participació ciutadana no és tampoc quelcom que es pugui improvisar sense una base sòlida, ben conformada per l’experiència i la pràctica. Llavors, és clar que parlar de la participació en la definició i decisió dels pressupostos municipals d’una ciutat és un repte que no és fàcil però que sí que és possible, si existeix una voluntat política clara per posar-los en marxa.

Per això és important conèixer les experiències d’aquest sistema que ja s’ha implantat a més de 300 ciutats de tot el món. I no cal anar tant lluny com fins a la famosa ciutat brasilera de Porto-Alegre, perquè be a prop, al municipi de Figaró-Montmany també tenim pràctiques reeixides en aquest àmbit des de fa temps. En aquest sentit la participació no s’ha d’entendre només com una eina o un mitjà, com un instrument concret que és útil en ocasions, sinó que hem de considerar-la com la base del sistema polític democràtic: La participació ciutadana ha de ser present en totes les dimensions de la democràcia.

El pressupost participatiu pot promoure la democràcia de qualitat i la justícia social, ajudar a reduir les desigualtats i fer més difícil la corrupció. L’experiència demostra que la participació dels veïns permet detectar i resoldre problemes i qüestions que fins llavors podien haver passat desapercebudes pels governants. En definitiva, pot contribuir a fer que les accions dels governs municipals, que com sempre es diu són els governs més pròxims als ciutadans, responguin als interessos i necessitats de la majoria. Transparència, control ciutadà i bon govern, de debò
En els pressupostos participatius tota la població té dret a proposar les inversions que estimi necessàries per a la ciutat. Per fer-ho, cada any el cicle per confeccionar el pressupost de l’any següent s’inicia amb assemblees ciutadanes per barris o districtes i també per temes (sanitat, cultura, urbanisme…). Allà s’escolten totes les opinions, es delibera i, al final, es voten les prioritats pressupostàries. Hi ha ciutats, com Villa el Salvador (Perú, 500.000 habitants) que tenen projectes específics de participació en els pressupostos per a joves i fins i tot per als escolars de primària i secundària…

A la meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, a finals d’aquest mes està prevista l’aprovació del pressupost municipal pel 2015 i també s’aprovarà inicialment l’anomenat ‘Reglament municipal de participació ciutadana i govern obert’.

Amb aquesta nova reglamentació es pretén actualitzar l’anterior que ja té prop de 15 anys, perquè és del 2002. En aquest temps n’hi ha hagut molts canvis socials i polítics però els més importants són la pèrdua de confiança en els polítics, la crisi i la corrupció. Això  fa  que les propostes d’ innovació  i millores en la participació hagin de ser més molt més reals, agosarades  i no només de normativització. Han de donar resposta directa a una qüestió de primer ordre quan es parla de participació: participació en els plantejament i els acords sobre els pressupostos i la seva execució.

Ja estem al final del mandat municipal  quan es presenta aquesta proposta i només quedaran 2 mesos per les eleccions quan s’aprovi, però igualment s’hauria  de recollir també l’aposta de promoure  la participació en la definició i decisió dels pressupostos municipals de la ciutat. Aquest  és un repte que no és gens fàcil però que sí que serà possible, si existeix una voluntat política clara per posar-lo  en marxa.

Per  decidir en que es gasten els nostres diners

A Santa Coloma de Gramenet en aquests moments hi ha  una campanya ciutadana per reclamar que els pressupostos municipals no es facin només als despatxos, sinó que es comencin a elaborar de forma participativa amb les opinions dels veïns i veïnes. El seu lema és: Que no decideixin per tu, reclama pressupostos participatius!.

A més de l’organització d’una recollida de signatures i de xerrades informatives, també s’està fent una enquesta per recollir la valoració dels colomencs sobre les despeses en serveis socials, urbanisme, òrgans de govern o en el pagament del deute acumulat amb les caixes i bancs. O sobre les partides pressupostàries que podrien ser reduïdes o eliminades i sobre les possibles actuacions i inversions que es poden proposar per als pròxims pressupostos.

Els impulsors de la campanya afegeixen: ‘La greu situació que vivim molts colomencs i colomenques d’atur, de precarietat i de necessitats no cobertes fa encara més necessari que siguem directament nosaltres els que decidim a que dedicar el pressupost municipal’

Els drets polítics i de ciutadania estan recollits a la Constitució i a l’Estatut, es desenvolupen en diferents lleis: Bases del règim local, Llei municipal i de règim local, Llei de transparència i bon govern i s’esmenten en el Llibre Blanc sobre la Governança Europea (2001).

Per a més informació: www.pressupostosparticipatiu.wordpress.com

@GramParticipa

Més de 500 noies segrestades a Nigèria

Sembla inevitable que sota l’allau diari de notícies es vagin enterrant constantment els successos anteriors d’una manera continua i permanent. Passats uns dies, o unes hores, pocs se’n recorden del que va ser motiu de portada i del que va protagonitzar efímerament l’actualitat. Es pot parafrasejar que ‘la urgència de les novetats va en contra de la importància dels fets’. Això és més significatiu encara quan passa amb qüestions cabdals que ens haurien d’afectat més enllà de la novetat puntual del dia i que no s’haurien d’oblidar tan ràpid simplement perquè toca actualitzar sense parar la premsa, la ràdio, els telenotícies i els diaris digitals. És un zàping informatiu repetit que no ajuda a la qualitat de la nostra informació, ni a la reflexió ni al plantejament d’accions i estratègies. Però nosaltres podem fer alguna cosa per rescatar de l’oblit aquests drames de les noies de Nigèria.

Què significa Boko Haram?

Un cas paradigmàtic que vull destacar és el de la vulneració de drets que estan patint les nenes de Nigèria segrestades pel grup gihadista armat Boko Haram. Aquest grup ha segrestat més de 500 dones i nenes des de l’any 2009, que estan suportant tota mena de maltractaments, discriminacions i condicions vexatòries.

Aquest fet és una demostració més de la constant violència física i psíquica que viuen moltes dones i nenes arreu del món, així com tota mena de discriminacions, abusos, subordinació i vulneració dels seus drets humans. I també de que la incapacitat de la comunitat internacional de recuperar les nenes de Nigèria posa de manifest la vulneració permanent dels drets humans de les dones i les nenes

Però també resten ràpidament oblidades les reaccions i les notícies que provoquen aquests fets i que podrién aportar molt per a la seva difusió, comprensió o solució. En aquest cas, cal saber que moltes organitzacions, institucions i entitats, especialment les formades per dones i per feministes, denuncien davant la comunitat internacional aquest incompliment persistent, també els de les nenes de Nigèria. I que, a casa nostra, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i l’Institut Català de les Dones han volgut posar de manifest una vegada més el seu rebuig i la condemna més absoluta per aquests fets.

A aquesta crida s’ha sumat la cooperació catalana per demanar que, d’una banda, es prenguin les mesures necessàries per aconseguir que les nenes tornin amb les seves famílies i puguin rebre l’atenció necessària; i, de l’altra, que es posin en marxa els mecanismes internacionals necessaris per garantir la defensa dels drets humans de les dones i de les nenes, ja que aquests drets són responsabilitat de tota la humanitat.

Human Rights Watch ha urgit a Boko Haram a l’acompliment dels principis dels drets humanitaris internacionals  i a posar fi als sofriments que causa a la població civil des de fa  5 anys.

Boko Haram significa, en una traducció lliure aproximada, ‘la educació occidental està prohibida’.

Estem ja acostumats als neologismes que ens envolten arreu però un dels que s’ha posat més de moda en els mitjans de comunicació, i comença a ser insofrible, és ‘smart’. Independentment del seu significat el trobem gairebé sempre associat a la paraula ‘ciutat’. La combinació és el terme ‘smart city’ que per descomptat és el súmmum (aquest no és neologisme) de l’actualitat més ‘cool’.

Parlar de ciutats intel·ligents no hauria de significar una oposició a la vida rural ‘smart’. Les megalòpolis del planeta estan plens de barris degradats que no són paradigma d’àmbits urbans intel·ligents i probablement també podríem dir el mateix de les zones rurals. Excepte alguns casos molt interessants com el que vull explicar i que es troba a un àrea periurbana al costat de Barcelona, entre els termes de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, a molts pocs quilòmetres de la milla d’or del districte barceloní 22@.

Smart o sereny?

Es tracta de l’associació ‘Conreu sereny’ que es troba als horts del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. La seva finalitat és crear espais de producció agrícola amb una perspectiva ecològica i de convivència respectuosa amb el medi natural. A més, volen que els espais que fan servir siguin també lloc per a la integració social de persones en dificultats per tal de, entre tots, fer una experiència d’aprenentatge col·lectiu.

Els seus àmbits d’activitat volem promoure la vinculació amb la terra i la re valorització de l’ofici de pagès afavorint la biodiversitat i el màxim respecte vers la natura, les formes de vida col·lectiva de relació humana de qualitat, de convivència i d’integració i els models de producció i consum personal i familiar responsable amb criteris de justícia social i ajustat a un decreixement de necessitats supèrflues. Desitgen l’auto abastiment local, de proximitat i la reducció d’intermediaris, afavorint els intercanvis.

Per això es dediquen al conreu i distribució de productes agroecològics de verdura i fruita, elaboració alimentària, espais de formació, cursos d’horticultura i participació a xarxes com ‘Menjar per a tothom’, entre altres.

Els podeu trobar al recinte del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un espai de solitud i silenci excepcional a la Serralada de Marina que ha estat rehabilitat i es seu d’un centre de repòs religios i cultural, de l’associació d’amics del monestir i de la Fundació Catalunya-Amèrica, perquè allà es considera que es va produir una trobada entre els Reis Catòlics i Cristòfol Colom abans del seu segon viatge.

Per aquest projecte, el terme més adequat no seria ‘smart’, ara que tot és ‘smart’, sinó ‘sereny’, tant de bo també es posi de moda, i no només la paraula…

Web: www. conreusereny.cat

conreusereny@gmail.com

Els horts de Sant Jeroni: conreu sereny…