L´obessió per una alimentació suposadament "natural" pot portar a l´ortorèxia, una obessió que ja és catalogada com a malaltia; amb tot, moviment com l´Slow Food fan una tasca molt positiva en favor de la cuina tradicional. Natural és allò relatiu, pertanyent o pròxim a la Natura. S’ oposa, per tant, a artificial. Aplicat a la
Unes 10.000 prsones s’ han manifestat a Besiers, Occitània, reclamant els drets de la llengua, encara criminalitzada i perseguida a França. A l’ hora europea de les nacions sense estat i que, o aspiren a aconseguir-lo o, com a mínim a assolir un mínim respir de lli bertat, segurament el pitjor paper correspon a Occitània.
Dius que l´holotúria o cogombre de mar no desperta admiració, perquè s’ alimenta de deixalles, sa’arrossega per terra i no és bonica com l´estrella de mar: cal mirar a dins; a l’nterior, l´"espardenya"- tal com es coneix gastronòmicament-, és el marisc més delicat i preuat. L’"espardenya" (dita, també en català, llongo , pastisset i sóla
El "nacionalisme banal"- o vegades més que banal interessat i criminal- s’ expressa en la negació dels altres, de la seva llengua, la seva cultura…i fins la seva cuina. D’ això catalans, valencians i balears en saben força. L’ olla o “cocido” és un legítim motiu d’orgull per als espanyols i, durant mes d’ un
Una parella no es pot casar en català i no s’ obre cap expediet al jutge; TV3 no es podrà veure al País Valencià. el PSOE, còmplice i protagonsita de la persecució del català. Es compatible ser socialista i, simplement, catalanista?. Els fets, que són tossuts, s’ encarreguen de demostrar, dia a dia, que no.
La preocupació per la dieta no és d’ ara: a l´Edat Mitjana hi ha l´aportació fonamentaL d’ Arnau de Vilanova i, en la literatura, el magnífic episodi de Sancho Panza a l´Insula Baratarìa, al Quixot. “Aprés doctrina general, (covinent) cosa és parlar especialment de les coses qui.ls cors (cossos) nodrexen, e dels remeys qui poden
El colonialisme i el nacionalisme banal dels estats no solament s’aplica a llengües i cutlures, sinó també als productes propis, sigui a Irlanda o a Catalunya. Irlanda és un gran i excel.lent productor de productes làctics: mantegues- són famoses les del comtat de Kerry, que dóna nom a una coneguda marca comercial, que es troba
El "mal francès"- o el mal espanyol, que és el mateix- s’ expressa en la persecució de les llengües i culturees d’ altres territoris; incloent la llengua de la cuina. França s’ ha construït- com a mínim des de 1213- des de la destrucció d’ altres nacions, altres cultures i llengües. Cap poble d’ Europa-
A Espanya, la vare de mesurar és doble: tot el que afecta a Catalunya és vist sota sospita, sigui l´Estatut, les declaracions d´Oleguer Presas, les de Rubianes o les de Sebastià Alzamora. Molts subscriuen del tot el que va dir Rubianes sobre Espanya, el que ha dit Oleguer sobre el suposat "estat de dret" i el
Com es defineix el sentit del gust?. Com es fa un tast de vins?. Ens introduirem en el misteris de la degustació, en els gustos , del dolÇa l´amarg, passant per l´"umami", el gust japonès. Elements fisiològics, sociològics i culturals de la degustació D’entrada, el sentit del gust és potser el més universal de tots.
Tenim por als aliments, i sospitem que ens poden fer mal. L´ansietat alimentària ens fa veure que el risc zero no és possible. Les nostres àvies que sempre han tingut bec les oques.O els ànecs. Perquè, segons alguns experts l’ origen de l´ultima alarma alimentària, l’ anomenada grip del pollastre, es troba en els ànecs
També en català es fa un excel.lent treball d’ espanyoltizació: només cal veure TV3, escoltar Catalunya Ràdio o llegir "El Periódico" L’ espanyolisme, als Països Catalans, es fa, naturalment, en espanyol.Però hi ha qui arriba a la sofisticació de fer espanyolisme en català o, almenys, en medis en català- pagats, doncs, amb els diners de
Néstor Lujan va ser un escriptor gastronòmic que va il.luminar, amb els seus textos savis, la miserable postguerra: val la pena mantenir el seu llegat, enfront de la mediocritat de la crítica gastronòmica actual, convertida, en general, en quelcom banal i comercial.. Em permetran, per parlar de Néstor Lujan, una apreciació personal: la major part dels
Ja es poden escarrassar alguns polítics viatjant a fora. Catalunya no té cap pesència al món, és inexistent, invisible, no té mapa: només hi ha Espanya. Fins i tot en cuina, la identitat catalana és desconeguda. El “Larousse Gastronomique”, bíblia dels gurmets, no es distingeix pas pel seu afinament en les informacions referents a les
ELS POLÍTICS I OPINADORS JA PODEN ANAR FENT DISCURSOS TRANQUIL.LITZADORS, PERÒ UNA PART DE L’ EMIGRACIÓ COMPORTA UN REGRESSIÓ AL PITJOR PATRIARCALISME La primera gran injecció de patriarcalisme, que se superposava al ja existent a la nostra societat, va ser l’ onada migratòria procednet del sudoest. La segona la veiem ara. Milers de dones ,