BOTIFARRA D’OUA: PERQUÈ NO HA DE SER DE COLOR GROC BOTIFARRA D’ OU Aquesta botifarra és típica, a Catalunya, del temps del Carnestoltes i, especialment, del Dijous Gras o Llarder. Com fa la dita: “Al Dijous Llarder, botifarra menjaré”. O també: “Al Dijous Gras, carn fins al nas”. Es degusta sola, amb pa, formant part
CRESPELLS, CRISPELLS, CREPS Creps i crespells En català s’ ha adoptat la paraula crep, procedent del francès crêpe. Si fos una llengua forta, segurament haguérem mantigut l´autòcton crespell (i la variant crispell) mot encara viu en algunes comarques. Recordem, de pas, que hi ha creps dolces i creps salades- com els crispells de bacallà-. Recordem
ELS HIPERS ENS ESPANYOLITZEN MATÓ I SUBSTITUCIÓ Es parla de substitució lingüística quan un estat malda per imposar una llengua dominant enfront d’ una altra més feble. Els catalans ja sabem de què parlem, i de quin peu calcen els veïns, siguin de l´Oest o siguin del nord. “El mal d’ Almansa a tots alcança”.
CONFLICTES AMB LA CARN I EL VI CARN FA CARN I VI FA SANG La carn, en la cultura occidental, sempre ha estat sinònim de l´alimentació dels rics, la que aquests més desitjaven. Com a venjança, fins a arribar els temps moderns, molts d’ ells es morien de gota: com diria la meva avia, “la
LA SORPRESA D’ UN BON FARCIMENT VAL MÉS EL FARCIMENT QUE EL GALL Una frase feta típica de la nostra llengua, de les poques expressions on es feia servir el mot farcir- substituït, de forma general, per l’ hispà “rellenar”. Podem dir també “omplir”, com es diu a les Balears…L´italià també utilitza diverses variants: calamari
el vi ve d’ orient, els cigrosn d’ Àfrica, el tomàquet d’ Amèrica…i encara ets racista? SOM UNA OLLA BARREJADA La major part de cuines tradicionals- i particularment la catalana- són el resultat d’ una llarga sèrie d’ incorporacions. A l’ Antigüitat, fenicis i grecs ens varen portar la cultura de l’ oli i del
ALIMENTACIÓ I CLIMATOLOGIA ELS ALIMENTS I EL VI: FRED, PLUJA I SOL La climatologia- el règim de pluges, freds, calor, les caamarsades-, com és ben subut, influeix de forma notòria en els poductes agrícoles o silvestres que mengem. Els pagesos sepre han estat uns grans metereòlges, ja que sempre han hagut d’ estat atents a
Cuinar amb llavors d’ opi HAMBURGUESA D’ OPI Ara és el temps primaveral, temps de roselles i de cascalls florits: a Eivissa, on hi prosperen molt bé, i també en alguns indrets de Catalunya. La rosella és el germà `poble i humil del cascall, la planta de l´opi. Per cert, ha un misteri que no
La col, present en la literatura catalana: Pla, Rusiñol, Lujan, Maria de la Pau Janer ELS FARCELLETS OTOMANS Els colomins i les perdius amb cols- dits també, “a la col” o amb farcellets de col-, són un clàssic plat de l’espai gastronòmic català (Catalunya estricta, Andorra, Catalunya Nord, País Valencià, les Balears compartit
Ara, gràcies a l´emigració, podem toranr a trobar menuts i despulles que havien desaparegut del mercat DE COLLONS!. LES MIL I UNA NITS Als meu alumnes a l´Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB d’ arreu del món- de la Xina a l´Equador, de França a la Gran Bretanya, d’ Holanda a Romania-
Menjar local, sostenibilitat, quilòmetre zero, cuina de marcat CIRERES TOT L’ ANYJoan Fuster també va escriure sobre el menjar: en forma d’ apunts brillants o d’ articles en què els tracta de forma més monogràfica, sense esmentar les guies- com la del País Valencià- on, per descomptat, hi introdueix aquest tema. A Notes d’ un
(article publicat al DGS) QUINS SÓN ELS MILLORS ROVELLONS? El “Rovelló” és un personatge dels Pastorets de Folc i Torres però, com sap tothom, un dels bolets més desitjats al cistell i a la taula. Els rovellons (Lactarius sanguifluus) són un dels bolets més apreciats a Catalunya, així com al País Valencià i a les
Tomàquet, tomata, tomaca, tomatiga, tomàtic, pomata…pebrot, pebre, bajoca… UN “DESCOBRIMENT” MEDITERRANI:DE TOMAQUETS I PEBROTS Albergínies, tomàquet, pebrots,vinguts de fora, formen, no obstant, un dels senyals d’ identitat de la cuina mediterrània.Sovint es combinen, en forma de samfaina,”ratatoullie” o ratatolha, “pisto”, “piperada”, “pebronata”, “caponata”, “kapunata”, “chakchouka”, “lecsó”. L’ albergínia- i el seu nom, vingut del