La preocupació per la dieta no és d’ ara: a l´Edat Mitjana hi ha l´aportació fonamentaL d’ Arnau de Vilanova i, en la literatura, el magnífic episodi de Sancho Panza a l´Insula Baratarìa, al Quixot.
“Aprés doctrina general, (covinent) cosa és parlar especialment de les coses qui.ls cors (cossos) nodrexen, e dels remeys qui poden haver si (no) són rebutz axí con deuen. Entre les altres coses, primerament direm dels menyars; aprés , dels boures (beures)”. Així parla el metge i deitista del s. XIII-XIV Arnau de Vilanova al Regiment de Sanitat. És a dir: la preocupacIó per la dieta ha existit sempre. Així doncs,la preocupació pel menjar i la salut no és un tema només d’ actualitat, tot i essent-ho: sempre han tingut bec les oques, dels grecs clàssics a l’ Edat Mitjana. Arnau de Vilanova hi fa, segurament, l’ aportació més important, a través del seu Regiment de Sanitat i altres obres de caire mèdic i fins sexològic. El raonat consell que Cervantes- que boig esdevé lúcid, bo i idealista- dóna a Sancho Panza, a punt d’ esdevenir governador de l’ Insula Barataria ens insereix, doncs, en el que , molt abans, s’ havia escrit en català.En el Quixot, en efecte s’hi reflecteix un gran interès per la relació entre menjar i salut, fent-se ressò d’ una de les preocupacions bàsiques del seu temps, com ho mostren les obres mèdiques que es dedicaven a aquest tema. Donant, això sí, al concepte de salut un sentit ampli, que inclou la bellesa o aspecte del cos (estil enfront d’ obesitat),la potència genèsica i l’ afany de longevitat. Es, des d’aquesta perspectiva, una de les preocupacions més universals, en el temps i en l’ espai: caracteritza de forma gairebé compulsiva la cuina xinesa, forma part del patrimoni clàssic greco-romà, és objecte de diverses publicacions de la medicina àrab i jueva i
informa les preocupacions de l’ Edat Mitjana i, naturalment, de l’ època moderna. Les fonts catalanes són primerenques i precioses. Baldament els llibres d’ història i alimentació en castellà ens parlin d’ un tal “Arnaldo de Villanova” (o Villanueva; de fet va dedicar un obra, el Liber vitae a Gonzalo Rodrigo, cardenal de Toledo) i els francesos d’ un Arnaut de Villeneuve (era professor de la Universitat de Montpeller) hem de suposar que es refereixen a un metge i dietista anomenat Arnau de Vilanova que, fins que no
es demostri el contrari, va escriure en català i en llatí (s. XIII-XIV). També el podrien reclamar els italians: es va estar un temps al monestir cistercenc de Casanova redactant (primers anys del XIV) redactant el Breviarium practicum, i és nomenat metge pontifici el 1300, i com a tal està al servei de Bonifaci VIII, Benet XI i Climent V. Va ser dietista de reis: de Jaume II de Catalunya-Aragó- el seu gran protector- i de Robert de Nàpols (1309). La seva obra, encara avui, és aprofitable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!