Els que som de poble podem constatar la degradació, ja quasi irreversible, del català; ja és dubtós que, majoritàriament, existeixi a Barcelona, a TV3 o a Catalunya Ràdio: molts periodistes el desconeixen, se n’ en burlen o, simplement, usen directament l´espanyol o el catanyol. El govern de la Generalitt, d´una banda n´és resposable: no defensa els
L´autodeterminació és un dret democràtic. Enca que el bocamoll Vendrel (ERC)l- autor, també d’ unes desafortunades cartes exigint una mena d’ "impost revolucionari", i que sembla que cobrava quotes irregulars- semba que vulgui fer malbé la paraula. els que queden més retratats són els qui diuen que estan en contra de l´autodeterminació, com l´Iceta &
Vaques boges, pesta aviar, greixos tans: no passa dia que els mitjans no ens espantin amb alguna nova alarma alimentària. S’ ha dit, amb raó, que sempre han tingut bec les oques. Com fa la parèmia popular, amb les coses de menjar i beure no s’hi juga.I, no obstant, d’ uns anys ençà, sembla com
L’ arròs al forn és un dels arrossos més exquisits del País Valencià: és un arròs derivat, segons es diu, de l´Olla del diumenge, ja que es feia amb les sobres ARRÒS AL FORN Amb el gran escultor valencià ANDREU ALFARO ens uneix l’ amistat i la complicitat d’ haver protagonitzat la presència a Banyoles de
En la cultura culinària dels Països Catalans, com en altres cultures, hi ha hagut una clara distinció entre els plats de diari i els del diumenge: mentre que a Catalunya hi dominava l´arròs, al País Valencià l´olla o "putxero". ESCUDELLA I CARN D’ OLLA Un plat emblemàtic del Principat, que antigament, tant a pagès com
Les maneres de taula: l´art de saber menjar a casa- amb convidats- o al restaurant. el "comport", com es deia a l´Edat Mitjana. Les maneres de taula (manières de table, en francès, buenos modales, en espanyol) fan referències a les normes que hem d’ utilitzar a taula. Formen part d’ un conjunt més ampli que
No ens hem de fer il.lusions: de bona gent n’ hi ha a arreu: però Espanya té un problema, la catalanofòbia; ho és fins i tot, la televisió pública. Hi ha presència a al televisió púlbica espanyola que pageum entre tots dle 25% que ens tocaira, aproximadament, de música en català?. S’ hi respecta la nostra
Ens ha donat raons i forces – i la força de la raó- durant molts anys; ha estat capaç de dir, contra els panxacontents acomodaticis, "no és això, companys, no és això": Lluís Llach es queda amb nosaltres PA AMB TOMATA I XOCOLATA Un berenar corrent en la nostra infància, al Pla de l’ Estany
Es comença reclamant la gestió catalana de l´aeroport i s´acaba, fent una reflexió intel.ligent, per reclamar la indepedència: Espanya, és constitucionalment i biològicament centralista i catalanofòbica. Aeroports, Renfe, autopistes, esport, cultura, oficialitat del català, presència al mapa: tot això Espanya- ara el PSOE- , del dret i del revés, ja ho dit que no vol donar.Reclamar-ho,
A França s’ exerceix quotidianament el genocidi terminal contra les llengues no franceses, dites "regionals" o, simplement, "patois": dels candidats actuals només l´occità centrista Bayrou ha promès, vagament, un cert reconeixment; els socialistes – com hem vist en una recent entrevista a "El Temps"- hi estan en contra, com Le Pen. Així doncs, des del
A l´Edat Mitjana, la cuina catalana viu la seva primera Edat d’ Or; amb Ferran Adrià i els alres cuineres i cuineres, la Segona Edat d’ Or ha de tenir present aquest llegat únic. La cuina medieval, ben documentada a Catalunya per alguns dels primers receptaris escrits a Europa (Libre de Sent Soví, s. XIV, Libre
Molts crèiem que aqueta expressió formava part dels arxius de la memòria franquista de la persecució i extermini de la llengua catalana: no és així; a la RENFE s’ ha tornat a sentir. Ho ha explicat una noia que a la línia de Reus a l´Epluga va serr víctima d’ una expressió que semblava obosolet:
Recipients culinaris: la cuina es defineix per les tècniques- bullit, fregit, al vapor,etc .-, però, també, pels atuellls i materials utilitzats, fins al punt que plats importants -com la "paella"- es defineixen per aquest recipient. E vocabulari gastronòmic té les seves lleis, i així terrina és insubstituïble i difícilment traduïble per “cassola” ,com s’ ha
Els sistemes alimentaris són com una olla barrejada: contenen aportacions i fusions d’ arreu. L’alimentació i la cuina formen part d’ un context permanent d’ intercanvi. O, si volen, d’ allò que en diem- una mica abusivament, val a dir-ho- mestissatge. O, amb altres paraules, interculturalitat i diversitat. Compte:tampoc cal idealitzar el mestissatge:a vegades el
La dieta mediterrània, existeix?.Si existeix, certament, és una dieta idiota, un mite bio-mèdic al servei de les butxaques més o menys interessades dels que se n’ aprofiten- dietistes i metges, gastrònoms i restauradors-. La moda és l´anomenada “dieta mediterrània”: és segur que si en un envàs de qualsevol producte- sigui una sopa, unes avellanes o