DEL MENJAR I LA CANÇÓ TRADICIONAL Cal donar la justa importància als “aliments terrestres”, com deia l’historiador Pierre Vilar. I, com posen de manifest els antropòlegs, el menjar forma un part important de la cultura tradicional, sigui de les rondalles, del calendari, dels rituals i, naturalment, i, també, de la cançó. O els jocs i
LLIBRES PUBLICATS PER JAUME FÀBREGA Joan Francesc Mira ha escrit que “Jaume Fàbrega” és el primer autor gastronòmic de la Mediterrània. Veient l´abast de la seva nodrida obra, tant de caire assagístic com receptaris, molt documentats, ho podem constatar. 1.Fidel Aguilar (Girona, 1972) 2.Xicu Cabanyes, escultures a cel obert (Banyoles,1981) 3.La cuina gironina (Barcelona, Laia,
TORDS AMB COL N’ Àgueda va sortir de la seva casa pairal d’ un poble de Mallorca per anar a viure a Barcelona quan era adolescent. Al cap de 20 anys, retorna a l’escenari de la seva infància, i s’ ho troba tot transformat. Començant per la casa, que ara és una finca d’ agroturisme.
SALXITXES I BOTIFARRES, DE CATALUNYA A FRANÇA Estem parlant de’ embotits- crus o fumats- per coure, bullits, a la brasa, fregits, guisats…El que a tot Europa s’ anomenen salsitxes- sausages, en anglès, salsiccia, en italià, d’ on ve el terme salsitxa- als Països Catalans també els anomenem botifarres o lloganisses (Lleida, Tarragona, País Valencià…). Entre
BRUIXA La bruixa és un peix pla i blanc, dels pleurectiformes, de qualitat mitjana. Però influència de la colonització cultural espanyola, no obstant, hi ha gent que ja no en coneix el nom català, i fa servir l’ espanyol de gallo (que no s’ ha de confondre amb el gall o gall de Sant Pere).
BOLETS DIVERSOS:CUAGRA, CAMA DE PERDIU, PEBRÀS Bolets tan apreciables com les gírgoles, els groguets, els alzinois, els peus de rata o els pinetells es poden degustar en solitari, però el més normal és fer-ho en forma de barreja.En efecte, la mescla de bolets, fets en fresc (bullits, saltats, guisats, etc.) o bé confitats , donen
EMBOTITS TOUS (PER UNTAR SOBRE EL PA) -Sobrassada de Mallorca IGP. Quan és fresca s’ anomena llonganissa. També es fa a Menorca, Eivissa i Formentera i a Catalunya. Serveixen per untar i per cuinar. -Tàrmena o, marina o marineta al País Valencià). Portada per mallorquins emigrats a Tàrbena al s. XVIII. -Chorizo de Teror, Canàries.
SAGÍ Sagí, greix, llar, saïm, sèu, greix dolç Originàriament era el greix d’un animal ; en espanyol seria manteca o enjundia- en català ensunya-. Es diu principalment del greix dels porcs i de les gallines. Es troba citat des del 1249. Al 1375 s’ ementa el “ bon sagí de porch”. A Llibre de Sent
GASPATXOS VALENCIANS, UNA RELÍQUIA BERBER Em trobava en pel mes d’ agost a Elx, a veure el misteri, amb una calro sufocant. Tothom , homes inclosos, anaven amb un “palmito” o ventall, que manejaven amb gràcia. Un amic valencià em va dir d’ anar a menjar un Gaspatxo i, naturalment, vaig assentir. Jo tenia la
ALLIOLI ERÒTIC Tant als Països Catalans com a Provença, l´allioli i altres plats fets amb una mà de morter o boix, com la brandada de bacallà- sempre fets per homes- tenen, en la cultura tradicional, connotacions sexuals. Es juga alhora, amb el símil formal de la mà de morter o boix (com un batall que
ARRÒS DELS MIQUELETS Els Miquelets eren els membres d’ unes milícies populars de defensa de la terra que les diputacions o juntes de guerra dels diversos Països Catalans reclutaven . El primer cos va ser fundat per Francesc de Cabanyes durant la Guerra dels Segadors o primera guerra d’independència amb el nom de Companyia d’
Jaume Fàbrega és un dels grans estudiosos sobre cuina tradicional catalana. A 100 refranys sobre el menjar i el beure (Cossetània Edicions) ens invita a descobrir com s’han traslladat les rutines i creences gastronòmiques dels nostres avantpassats en el parlar popular. Per tal que el lector en pugui copsar el significat, comenta cadascun dels refranys, que li
RUDI REVIL Segurament el personatge més internacional que ha viscut a Banyoles ha estat Rudi Revil. El vaig conèixer ells anys 70, i vam esdevenir amics. Anava a casa seva- ben bé a tocar al’ estany, on vivia amb diversos animals i on em cuinava una deliciosa Carpa a la jueva. Annat a París- on
GREIXOS I OLIS Avui, hi ha una mena de “llardofòbia” o lipofòbia que fa la gent tingui por als greixos, almenys als clàssics: durant un temps a l’ oli d’ oliva (tot just fa poc reivindicat,però potser ja massa vindicat sota l’estratègia comercial de la “dieta mediterrània”) i encara al llard (greix, saïm, sagí, sèu,
TORRADETES DE SANTA TERESA Un fulletó de El Corte Inglés ens informen, en català, que el dolç típic de Setamana Santa són les “torrijas”. Mai ho hagués, dit, em pensava que eren els bunyols. Certament, les torradetes de Santa Teresa també es fan a Madrid, i potser tenen un origen castellà, i en