Cap. IX Del polser de la farina, De la bromera del vi S’ ha fet una mantellina La tavernera d’ ací. BEGUDES VALENCIANES Orxata, gelats, vins… En cap àrea de la Mediterrània, certament, trobem una profusió tan generosa de begudes- bàsicament no alcohòliques però també amb alcohol- com el País Valencià. Algunes d’
BÈLGICA, LA CUINA DE TRES NACIONS Bèlgica (België, Belgique) és un estat amb tres comunitats: la flamenca- de llengua neerlandesa-, la valona, francòfona-, i una minoria alemanya. Cada comunitat té la seva llengua pròpia oficial: per tant, el neerlandès, i no el francès, és la llengua d’ús al país flamenc. Brussel.les és l única zona
PA BANYAT Amb tomàquet, oli d’ oliva i pa neix aquesta gustosa preparació dels pagesos de Provença i, especialment, de la zona d el’ antic comtat de Niça. Originàriament només es feia amb pa,tomàquet i oli- com un pa amb tomàquet “desestructurat”, podríem dir- però es va anar enriquint. S’ assembla a la panzanella italiana.
LLEBRE ESTOFADA La llebre es pot ofegar o estofar, guisar, rostir, fer amb cargols, castanyes, bolets. Simplement estofada és deliciosa. Una variant de muntanya és el civedt, però en aquest cas inclou la seva sang. Ingredients 1 llebre 2 cebes petites 1 cabeça d’alls manat d’herbes : orenga, llorer i canyella llard Una copa de
FABIOLA D’ aquest braç o tronc de galetes- també anomenat “Fabiola”-, n’ hi ha diverses versions, totes molt fàcils, ja que es poden fer sense forn. Una forma d’ iniciar els nens en la pastisseria. Es un típic dolç de la pastisseria espanyola casolana que vaig recollir a la Franja. Es diu que l’ origen
PANADONS D’ESPINACS Els panadons són una típica elaboració de pasta farcida de les terres de Ponent. A l´Urgell i altres comarques encara es fan avui, i se solen menjar al Dijous Sant, si bé són tant bons que se’ n fan en altres ocasions. Una elaboració similar, salada a dolça, s’ elabora a la resta
D’on venim VIATGE A ATENES Aquest títol pot semblar estrany…Però no ho és tant, si tenim en compte dues coses. De primer, que la civilització grega està en la base de la nostra cultura. En efecte: l’Europa que s’ està construint té dues capitals com a referència, Atenes- d’ on ens va venir la
Jaume Fàbrega és un reconegut escriptor, historiador i crític gastronòmic català, que ha fet una contribució significativa a la documentació i promoció de la cuina catalana. A través de la seva extensa obra, ha posat en valor les tradicions culinàries de Catalunya, explorant tant les receptes tradicionals com el context històric, cultural i social en
L´EROTISME A LA CUINA Jaume Fàbrega acaba de publicar un llibre sorprenent, “69 maneres de fer-ho” (Neret Edicions). Hi explica 69 receptes eròtiques o afrodisíaques, però sempre amb històra, Una història que es remunta a l’ Edat Mitjana. No és pas una cosa d’ ara la preocupació per les menges suposadament amb efectes eròtics, o
LES ESPARDENYES, UN MARISC TIPIC DE CATALUNYA Les “espardenyes” (dites, també en català, llongos o pastissets), constitueix un marisc molt apreciat a Catalunya, de difícil traducció en algunes llengües, com l’ espanyol. Es tracta d’ una classe d’ holutúria (Stichopus regalis), amb varietats similars que es poden trobar a Dénia (País Valencià), Cadis (“cohombrillos”) i
MANDONGUILLES AMB PÈSOLS Un plat molt popular a Catalunya i d’ èxit sempre assegurat, tant entre petits com grans. A les comarques de Girona sen diuen pilotilles, a la Catalunya Nord boles de picolat, a les Balears pilotes i al País Valencià tarongetes, fassedures (farcidures) pilotes, etc. Es troba a toa la Mediterr`nia: n’ he
L’esmorzar de forquilla és una tradició gastronòmica catalana que consisteix en un esmorzar consistent, sovint amb plats que normalment s’associarien amb el dinar o el sopar. Aquesta pràctica és especialment popular entre treballadors i persones que necessiten una aportació energètica substancial per afrontar una jornada laboral intensa. Característiques de l’Esmorzar de Forquilla Plats Consistents: L’esmorzar
CRESPÈRA Era crespèra (la crespera,) és un mot aranès veí de crespèth, crespell, i, per tant, remet a l’occità crespèl i al francès crêpe, mena de coca molt plana, truita, etc,i, per extensió, bunyol (cresp ve del llatí crispus, “arrissat”, l’aspecte que pren la massa en fregir-se).N’ hi ha una versió dolça: són les cresperes
Jaume Fàbrega és un destacat escriptor, crític gastronòmic i historiador de la gastronomia català, conegut per la seva extensa obra en la qual combina la seva passió per la cuina amb un rigor històric i cultural. Ha dedicat gran part de la seva carrera a la divulgació de la cuina catalana i mediterrània, i és
HARIAT DE MORISCO Hariat de morisco vol dir en aranès, literalment, “Farinat de fajol” (recordem que aquesta planta comestible en francès s’ ‘anomena sarrrasin, en anglès buckhwheat i en espanyol, trigo sarraceno). Se sol escriure, als llibres, de formes pintoresques, com “mariscu”,”moriscu”,etc. Són unes farinetes dolces, que generalment, també es fan de blat de moro