El colonialisme i el nacionalisme banal dels estats no solament s’aplica a llengües i cutlures, sinó també als productes propis, sigui a Irlanda o a Catalunya.
Irlanda és un gran i excel.lent productor de productes làctics: mantegues- són famoses les del comtat de Kerry, que dóna nom a una coneguda marca comercial, que es troba aquí- nates o cremes de diverses menes, base de al seva untuosa i deliciosa pastisseria o del no menys untuós licor de wuiskey (del gaèlic uisge beatha, “aigua de vida) i, naturalment, formatges, recreats de nou i imitats de formatges britànics, suïssos, holandesos,etc. ja que els tradicionals varen desaparèixer del tot. Dominen els de llet de vaca, però també se’ n fan d’ ovella i de cabra. El Milleens és un dels més populars; és tou, com un brie, i presenta un gust força pronunciat. Sobre la desaparició d’ aquests formatges un autor anglès, , Sandy Carr (Pocket Guide to cheese, Guía de los quesos) escriu que “Pot afirmar-se que el talent, l’ originalitat i la creativitat dels irlandesos- així
com també el seu fort nacionalisme- en molts camps de l’ activitat humana semblen haver-se oblidat d’ una faceta tan important de la seva economia com és la de la fabricació de formatges”, Naturalment, els irlandesos diuen coses ben diferents- com són diferents les coses que s’ escriuen o diuen a Catalunya o a Espanya sobre els catalans, aquí també amb tuf colonial o paternalista: “Els vells manuscrits (gaèlics) parlen de mantega dolça i àcida i d’ unes 20 classes de formatges diferents. Els coneixements que per aquells temps es tenien de la fabricació del formatge s’ han perdut quasi per complet. Formaven part de tots aquells àmbits de la civilització gaèlica que varen ser reduïts al no-res a conseqüència de la desvalorització de l’ economia irlandesa portada a cap pels anglesos durant els segles XVI i XVII” (Honor Moore, “Irlanda”, a Culinaria.Especialidades europeas, tom I). Que podríem dir nosaltres d’ Espanya…?.La que, per exemple, no ens va deixar anar a Amèrica?.La que e ara ens invadeix amb el seu “manxego” en detriment del tradicional serrrat, o el seu “queso de Burgos” que desplaça matons, recuits, brossats i brulls?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobar formatges catalans tampoc és tant complicat. De mató se’n troba arreu, als supermercats hi ha la marca el Rabadà, i també al Bona Àrea.
De formatge de maó (el considerem català, oi?) també n’hi ha arreu.
I què dir del formatge i mantega marca Cadí… En fí potser sí que hi ha molt manxego, i no estaria malament que des del Bona Àrea es fes un esforç per a que tinguéssin més formatges catalans a banda del mató.