L´obessió per una alimentació suposadament "natural" pot portar a l´ortorèxia, una obessió que ja és catalogada com a malaltia; amb tot, moviment com l´Slow Food fan una tasca molt positiva en favor de la cuina tradicional.
Natural és allò relatiu, pertanyent o pròxim a
la Natura. S’ oposa, per tant, a artificial. Aplicat a la cuina, en podem trobar diverses aplicacions. Així, per a alguns, la cuina corrent és més natural quan més s’ aproxima als vegetals i a la poca transformació dels aliments i a respectar llur pròpia naturalesa. En canvi,la lectura naturista proposa un model de cuina de productes poc elaborats i tendent al vegeterianisme. Però també la cuina tradicional- que fa tems que en diem ecocuina (terma ara utiltizat pel moviment Slow Food) i etnocuina- és més pròxima a allò natural.
No obstant, no podem oblidar que allò “natural”a vegades és difícilment demostrable. En molts casos es tracta d’ una estratègia publicitària de les multinacionals de l’ alimentació, com quan
la casa Danone ens proposa un producte envasat anomenat “natural”,malgrat les nombroses transformacions que ha sofert, els additius, etc. Sovint, per tant, l’aspiració a una alimentació natural és més que una entelèquia inassolible o, si més no, discutible. I a vegades provoca més angoixes que satisfacions: fins i tot els especialistes en detecten una conseqüència malèvola, una malaltia batejada com a “ortorèxia” (obsessió de menjar aliments sans i naturals).Només cal llegir les pàgines de les revistes i els nombrosos llibres dedicats al tema: una moda més. Per a molta gent , una obsessió, un pas més dins la “medicalització de la cuina” que tants estralls fa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha agradat molt el que has escrit… Ahir vaig escriure sobre pràcticament el mateix! T’he posat un link des del meu blog. Felicitats i ens llegim.