BONA VIDA

Jaume Fàbrega

GASTROLOGIA

AMÈRICA A TAULA, FINS I TOT PER NADAL

2 de desembre de 2009

A taula, també per Nadal, sentirem al paladar la petja d’ Amèrica: potser en forma de pinya tropical, en forma de galldindi (indiot, polit, tita carmellosa…) farcit… CRISTOFOL COLOM VA “DESCOBRIR” LA CUINA MEDITERRàNIA Una votació popular auspiciada per la Confraria de la Bona taula, celebrada l’any  1979, va declarar l’Escudella i carn d’olla com

Llegir més

CUINA D´ÉLIT, CUINA POPULAR

26 de novembre de 2009

Lla Guida Michelin (pronuncieu “mixelenc”), de nou, centra el seu interès en Catalunya, i, particularment, en la cuina que es fa a la regió de Girona. Però, sortosaament, hi ha altres models culinaris i, especialment, el de la nostra vella cuina familiar, la cuina tradicional posada al dia i lligada amb els productes de la

Llegir més

LA FRUITA, ALEGRIA DE LA VIDA

10 de febrer de 2009

Tots els estudis constaten que la gent i sobretot els joves, mengen poca fruita; la publicitat, a més, suggereix que ja se’ n menja prou amb els batuts, campotes, i sucs industrials, però és evident que no és el mateix. Conèixer la fruta és també estimar-la i, per tant, menjar-ne.   LA FRUITA Fruita és

Llegir més

PER A UNA HISTÒRIA DLE GUST: D’ ABRAHAM A FERRAN ADRIÀ

17 de març de 2008

la gastronomia és una art?. Forma part de la cultura?. Tot això, i més ho veurem en aquest article. HISTORIA DEL GUST: ASSOCIACIO I DISSOCIACIO, UNIO I ESCISSIO “L’home és allò que menja” (Feuerbach) El gust, entès com a discerniment de sabors (cultura del menjar, gastronomia) i com discerniment estètic, ambdós conceptes units o separats,

Llegir més

Gastrologia3/EL GUST DE LA TERRA I DE LA HISTÒRIA

14 de març de 2008

Cada terra té el seu gust, així com cada perióde històric, cada edat, cada gènere. CADA TERRA TÉ EL SEU GUST El gust nacional i regional De fet, el concepte de gust nacional, va més enllà de les fronteres estatals artificioses, i segueix més aviat l’ espai de les nacions reals. Així s’ escau amb

Llegir més

Gastrologia 4/ELS PLATS

30 de desembre de 2007

Tapes, entrants, sopes, plats únics: d’ Orient a Occident ELS PLATS Tant a casa com als restaurants, el menú a la manera occidental segueix un ordre precís, de tipus piramidal, o jerarquitzat del començament al final. A Occident aquest ordre el trobem ja descrit en textos medievals catalans, on es parla dels entrants, dels primers

Llegir més

Gastrologia.12/EL CAFÈ

12 de setembre de 2007

El cafè és una de les begudes més consumides al món, sota les seves diverses formes: spresso,cafè turc, infusió, cafè bullit, etc. EL CAFÈ El cafè, és, indubtablement, una de les begudes més populars del món. Està lligat profundament a Occident, ja que els italians, per la seva forma d’ elaborar-lo, l’ han convertit en

Llegir més

Gastrologia.12/BEGUDES SENSE ALCOHOL

6 de setembre de 2007

El món de les begudes  i refrescos sense alcohol no para de créixer. BEGUDE DIVERSES:INFUSIONS, SUCS, REFRESCOS , BEGUDES LÀCTIQUES A part de les begudes més consumides, aigua,te, cafè, mate, xocolata, d’altres també tenen el seu lloc; algunes, fabricades per conegudes multinacionals, són d’ abast planetari altres locals. Les infusions, “aigües”- nom tradicional català, tisanes

Llegir més

Gastrologia.12/AIGUARDENTS, LICORS, ESPIRITUOSOS, ALCOHOLS

5 de setembre de 2007

No és el mateix un aiguardent que un licor, i aquí veurem perquè. ELS AIGUARDENTS Per aiguardent entenem qualsevol beguda espirituosa (spirit, en anglès) d’ alta graduació, seca i més o menys aromàtica. Ve del terme llatí aqua ardens, que és l’ alochol obtingut per destil.llació. termes afins són el d “holandes” (alcohols per a

Llegir més

Gastrologia.2/L´ALIMENTACIÓ KASHER

16 d'agost de 2007

El judaisme proposa un conjunt de normes estrictes pel que fa a l´alimentació; algunes d’ aquestes nromes foren adoptades per l’ Islam. LLEIS DIETÈTIQUES JUEVES El judaisme concedeix una importància primordial als ritus i conjunt de normes aplicables a l’alimentació. Aquest conjunt de normes o lleis s’ anomenen casrut, i s’ apliquen als aliments aptes

Llegir més

Gastrologia.15/ESTILS CULINARIS

15 d'agost de 2007

Cuina tradicional, cuina d’ autor, cuina de fusió…Quin és el vostre estil culinari? ESTILS CULINARIS: DE LA CUINA TRADICIONAL A LA  CUINA D’AUTOR Parlar de cuina catalana- o de qualsevol altra- és parlar de cuina tradicional, o sigui, la que s’ han transmès per via oral, de forma tradicional. Equival a la "nostra vella cuina

Llegir més

Gastrologia.9/CONSERVES DE CARN

28 de juliol de 2007

Més enllà del porc hi ha vida: heu menjat mai bresaola, o cecina, o qualsevol altra carn coservada de bou, xai, cérvol….? Més enllà del porc CARNS SALADES I SEQUES DIVERSES Si bé el porc és l’ animal bàsic de la nostra tradició culinària, o de les més pròximes, i el més important, sense comparació

Llegir més

Gastrologia.9/ELS PERNILS

27 de juliol de 2007

Si us agrada el pernil- dit també cuixot o gambajó-, no tot s’ acaba amb el pernil del país, el "serrano" o l´ibèric: allà a fora hi ha molta més vida: a Parma, Baiona, Hongria, York, Virgínia… ELS PERNILS Es tracta, arreu,de l’ elaboració xarcutera de màxim prestigi gastronòmic. Els pernils crus i  pernils salats, a

Llegir més

GASTROLOGIA.13/HISTÒRIA DE LA CUINA

7 de juny de 2007

Quina és la situació actual de la cuina? Cap on van els diversos models culinaris cuina tradicional, d’ autor, tècnica i dle producte?. Estem presents al mapa?. ÈPOCA CONTEMPORÀNIA (SS. XIX-XXI) L’ època moderna- hi incloem els segles XIX , XX i XXI- com cap més altra, és, d’ una banda, l època de la

Llegir més