Les ferides de la llengua DEL “PUTXERO” Que jo sàpiga (si no és així que algú em corregeixi) alguna de les primeres vegada es va escriure el mot putxero ortografiat així va ser en la meva enciclopèdia La cuina catalana (2006). Ho justificava pel fet que ja estava tan introduït en valencià (de l´Horta a
Catalanofòbia o ignorància carpetovetònica? “PANTUMACA”, “PAN DE PELLIZCO” I “CALZOTADA” Catalunya , per la distància amb Madrid és tan lluny com Mongòlia?. Costa tant saber com s’ escriuen els noms catalans?. D’ entrada, ja ens acostumat a veure escrit “turrón” (de torró; per tant hauria de ser “torrón”), “butifarra”,, “fidegúá” (per fideuà o fideuada) i
LA VISIBILITAT DE CATALUNYA EN EL SEUS ALIMENTS NO ÉS POSSIBLE A ESPANYA QUAN LES GRANOTES CRIÏN PÈL… A qualsevol supermercat de França i fins i tot aquí, en cadenes alimentàries de capital francès, podeu comprar uns petits tretabriks d’ una nata excel.lent- fins i tot lleugera, amb el com de “Crème légère de Normadie”.
Moritz, Damm i altres emrpeses han estat objecte d’ acacs catalanofòbics BEVEU CERVESA MORTIZ L´empresa Morritz ha fet gestos- que totes les empreses catalanes, haurien de fer- en pro de l ús de la nostra llengua. Doncs bé , des de l´Espanya catalanofòbica, per terra, mar i aire, a través de la premsa, la ràdio
la desidia de les administraciosn envers el català correcte a l´hostaleria.. RESTURANTS AMB FALTES: MAMA CACA! El gran periodista gastronòmic Xavier Domingo deia que no es podia fiar de l´amo d’ un restaurant que anés amb Mercedes: volia dir, segurament, que aquest honest i digne ofici no és per fer fer-se milionari. Els restauradors
TRAIEM LES PELES O LES PELLS, PER EXEMPLE DE LES PATATES? DE PELLS, PELES I CROSTES Al meu blog es va encetar una petita polèmica sobre la conveniència d’ anomenar “pell” a la pela de la patata (jo, en un article sobre aquest tubercle, hi feia servir les dues paraules). És cert que el terme
L´ocupació espanyola ens ha deixat la llengua ferida, també en el camp de la cuina: ho demostra la presència d’ hispanismes en el cor mateix del receptari més tradicional. Però els catalans, després del desastre, es posen a treballar: cal acceptar-ho, doncs, coma una dada històrica.
Als resturants, a les mostres culinàries, en llibres, es fa servir la paraula “xarrup”, un gros errror.La paraula correcta és sorbet. Ce del turc sherbet- refresc gelat-, que passa al sicilià sorbettu, arriba a França al s. XVIII i finalment a la Penínsla Ibèrica. Algun mestretites, desconeixedor de la gastronomia, ho va voler traduir per
Si continua l´actual política del Regne d’ Espanya- que no contempla, en la Constitució socialista i pepera el reconeixement del país i la seva llengua, o sigui, l´oficialitat territorial i estatal del català, aquest esdevidrà una llengua per a filòlegs o lletrafertis?. Si s’ estima la lengua, no es pot estimar Espanya, és tan evident com la catalanofòbia
A la Corpo- que fa uns mèrits extraordinaris per acabar de liquidar el català- s’ afarten de dir Rafa, Salva, Paco, Montse i totes les versions espanyoles dels diminutius dels noms propis catalans. “RAFA” O LA INVASIÓ ONOMÀSTICA Una de les mostres més aberrants i fins doloroses de l´opressió castellana és la prohibició dels noms personals
Una “farsa” , com veurem, no és un farciment; però un “relleno” (nom de diversos plats de la cuina catalana) pot ser un farcit?. VAL MÉS EL FARCIMENT QUE EL GALL Una frase feta típica de la nostra llengua, de les poques expressions on es feia servir el mot farcir- substituït, de forma general, per l’
La degradació dle català, a causa de la imposició violenta (amb Constitució pel mig) del castellà, es fa palesa a les cartes dels restaurants. N’ hi ha per plorar, però també per riure: d’ una banda i de l’altra, hi ha traduccions que són autèntics disbarats, sota la complicitat de diversos (ignorants) serveis lingüístics. “SESOS
En la societat urbana abunden les prohibicions o exigències: el que canvia és el llenguAtge, de l´imperatiu propi de l´espanyol a l´elusiu i cortès propi del francès. I en català, com ho fem?. Poques coses podem prohibir o recomenar, si ni tenim estat (en tenim dos en contra) ni oficialitat de la llengua. Hem de ser
Un membre d’ ESADE , programant un viatge a Alcoi, ha tramès als altres membres d’ aquesta prestigiosa escola de negocis un text amb les clàssiques tesis hispano-blaveres: l’ origen, la llengua, etc. A petició d’ uns dels membres, he redactat aquest text de resposta. MALLORQUINS, VALENCIANS I CATALANS Totes les idees (o gairebé totes) són
Pròximament parlarem dels vinagres (parent dle vi i, sovint, fi irremeiable d’ aquest) gràcies a l´amic que ens parla del tema; gràcies també els que ens feu altres siuggeriments… …L´expressió “didal” per “chupito”, pròpia de Tarrragona, també es deia a Girona, igulament hi ha l´expressió “un dit” (de vi, ratafia, licor, etc.). I, fora dels vins,