BRUIXA DE DOL FOC DE PALES II (Maria-Mercè Marçal) La nit em clava el seu ullal i el coll em sagna. Sota les pedres l’escorpit balla que balla. La pluja, lenta fa camí fins a la cambra. L’escala fosca del desig no té barana.
Últimament, carrils per a bicicletes omplen carrers de ciutats i pobles en ocasions extensibles als afores per gaudir de rutes d’interès –o no- paisatgístic. En molts llocs, l’asfaltat que els distingeix és d’un color magenta franquejat per dues tires de color blanc i de tant en tant, el logo també blanc d’una bicicleta. Aquestes sendes,
De la llenya que et porta a domicili l’esforçat professional que s’hi dedica, surten formes ben encuriosides que saben greu fotre-les a l’estufa. De tant en tant, quan el munt de troncs encara fa goig, separes aquells que diuen alguna cosa deixant-los en un racó visible sense esperar cap agraïment per la no immolació i,
Trasbalsada pel documental CIUTAT MORTA, una colpidora reacció et fa emmudir deixant-te sense les paraules necessàries per expressar de manera coherent la indignació, sortosament, al cap de poques hores t’adones que veus assenyades, amb capacitat d’immediatesa, expressen tot d’una l’enuig contra la barbàrie institucional que denuncia el reportatge ja siguin en forma d’articles d’opinió, en
Amb una mica d’imaginació substituir comercials gandules que segons com, per la seva composició metàl•lica i llampants lones de plàstic transpirable, distorsionen la visió d’espais naturals, no és gaire difícil si s’està en un entorn d’experts araders que, en un tres i no res, poden fer una còmoda gandula seguint l’estètica i la manera que
Als mercats de vell, la presència d’antigues màquines d’escriure a molta gent ens fa volar el pensament. Pels anys 50-60, qui vam aprendre a omplir folis de paper pitjant rítmicament sorolloses tecles amb una màquina d’escriure i mètode com els de la foto, pensàvem que mai ens acostumaríem a escriure igual de bé quan, amb
SUITE DE PARLAVÀ Algú que espera (Miquel Martí i Pol) La lentitud agosarada és una manera de combatre la peresa, quan els anys ja confinen el desig a uns límits tan estrictes que fa angúnia bellugar els dits i quasi els ulls. Llavors una casa en silenci és el recer Preferit, i una música
La descoberta de quatre enormes tubs usats per construir canonades de xarxes ciutadanes emmagatzemats en mig d’un solar, pot fer feliços per una estona als nins que, casualment, se’ls han trobat mentre el grup de majors que anaven amb ells acabaven estratègies per dur a terme la protesta contra les macros-rotondes del traçat de la
Sí, ara la sensació en calent és la de l’arribada de sàvia nova per refermar independentistes i regal de temps pels unionistes (els declarats i els encoberts de sobiranisme) perquè també s’organitzin amb prou temps i, el nom i llinatge de tots plegats, quedarà reflectit en les pàgines de la història de Catalunya, uns amb
Enfeinat, penjat a l’escala de corda que facilita poder tensar i desatansar caps per tenir sempre a punt les veles que l’habilitat marinera i la força del vent fan que el gran veler salpi per mars i oceans, sobtadament, una trucada o missatge al mòbil, trenca la dinàmica de la feina i l’aparell connectat a
Una atrotinada caseta sosté encara un vell pal d’electricitat que potser durant anys serveix de segura alta base d’observació per a les aus, rapinyaires o no, que habiten l’illa. En aquest cas, l’elevat observatori està situat al cantó de ponent del port de Maó, i la visió privilegiada que té l’estoic xoriguer que ara l’ocupa,
L’avi ara s’asseu en un banc de disseny situat en la plaça central del poble. No fa gaire, potser per interessos lucratius més que no pas urbanístics, s’Esplanada d’es Castell, va ser remodelada. Abans enormes gairebé centenaris pins donaven ombra en diversos espais tan amplis com per encabir pistes pel joc de la petanca tan
CÀLCUL D’ESTRUCTURES Balada del vell mercant (Joan Margarit) Sota un cel de color de malva brut, camino sobre els còdols de la platja on vas banyar-te tants estius. Plovisca i hi ha ressaca. El mal temps fa que ningú del poble baixi a mar. El vent m’esquitxa com si fossin llàgrimes. El mar m’ajudarà a
A l’illa de Pasqua, hi ha la petjada d’antics pobladors en forma d’enormes escultures pètries, partint d’aquí i especulant amb la creença de la reencarnació, ¿qui pot negar-se a admetre que potser la vida passada d’un picapedrer menorquí del segle XX no fos la d’un d’aquells que tallaren els anomenats MOAI?, -aquelles enormes escultures albirades
L’hotel és de temporada i acull només clientela adulta, ara ja fa un temps que és tancat i els vidres de color fosc dels grans finestrals a peu de carrer, a l’estiu, no impedeixen entreveure la zona d’un gimnàs amb els matiners usuaris que volen conservar la forma física pilotant moderns aparells, Technogym o finder,