tempus fugit

SUITE DE PARLAVÀ 

Algú que espera (Miquel Martí i Pol)

La lentitud agosarada és una

manera de combatre la peresa,

quan els anys ja confinen el desig

a uns límits tan estrictes que fa angúnia

bellugar els dits i quasi els ulls.

                                                 Llavors

una casa en silenci és el recer

Preferit, i una música lenta tal vegada

la millor companyia.

                                          Tard o d’hora

la prudència- no la saviesa-

dicta el seu ritme al cos que, de vegades,

protesta, estúpid.

                                Tot és clar i tranquil

si un s’asseu sense cap por, de cara

a aquell ponent que s’anuncia

sorprenentment encès sobre la ratlla

d’un horitzó bellíssim,

i aprèn a a modular, sense ni dir-les,

les poques frases que són de debò

necessàries per viure.