L’aneguet proveït d’una generosa membrana interdigital, movia frenèticament les potes i semblava que tenia pressa. L’avanç veloç del seu bell i majestuós cos, distorsionava la imatge damunt les emmirallades aigües de la tranquil·la zona humida d’Es Grau al llevant de l’illa; veure’l, et provocava un somriure i no sabries dir quina figura resultava més atraient
La crisi no tan sols és econòmica sinó també de valors, “El Mouldi” és un vaixell pesquer de Tunísia, capturat al juny del 2003 per una patrulla de l’Armada, per pescar sense permís. L’armador es va negar a pagar la multa de 60.000,00 euros i el vaixell va quedar amarrat en el Port de Maó.
Arrecerat entre matolls i arbres protegint-se de la forta ventada, només els pèls de la crin és l’únic que es belluga del seu cos. A distància la imatge és temptadora i fas anar la càmera i quan veus el resultat a la pantalla de l’ordinador i llegeixes el nom de l’animal a la flassada d’hivern
TEATRE – Joan Brossa Tenint en compte que les localitats són tan cares que no podran ser adquirides pels qui pertanyen a classes socials ben disposades a la propaganda subversiva, queda autoritzada la funció en aquest teatre.
Carretilla i bicicleta són peces de mitjans del segle passat, la primera, potser fins i tot del principi. Un dels dos supervivents, l’avi o l’àvia ho tenien desat en un racó del boer o de la cotxera. Absents ja els dos, s’endugueren també el valor sentimental i ara l’estri emprat al camp i el d’anar
És el Centre Municipal d’Art de la ciutat que artísticament ha sacrificat un arbre utilitzant-lo com a reclam visual al carrer. Tronc i branques s’han convertit en la metàfora artística de l’acció depredadora dels humans capaços de convertir un fet execrable, el de l’arboricida al planeta terra, en un sàdic motiu atractiu d’art. És, la
Arraulits als teulats suportant baixes temperatures veus els coloms; tal vegada per la prohibició de donar-los-els menjar als llocs públics urbans, es debiliten fins a emmalaltir i sovint acaben atrapats pel bec d’una sempre famolenca gavina o trepitjats per les rodes del cotxe que no han pogut esquivar encara que anés a velocitat lenta. Diuen
Qui no perd el costum de matinar, gairebé sempre gaudeix de la sortida del sol que, alhora que va aclarint el dia, va fent el mateix efecte dins del cap s’hagi o no pogut dormir les hores necessàries per a circular en la vida. Hi ha dies però, quan el rellotge vital o sonor diu
Últimament el Papa Francesc -el 266è de l’església catòlica- ens obsequia amb declaracions força innovadores que fan remoure més d’un estomac dels prelats ortodoxos immobilistes de la seva comunitat i també, perquè no, la d’algun altre credo massa sovint integrista també. Del paper de la dona dins els ordes religiosos -com en tants altres camps-
L’ ”HEDERA HELIX” Pere Calders ¿No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo sí, i me n’he hagut de penedir sempre. Triant un exemple qualsevol, a l’atzar, se m’acudeix el que em va passar amb una amiga. En una ocasió, per donar-me una sorpresa, em va preparar un dels plats
La façana principal de la casa orientada al sud, permet la presència del senzill rellotge de sol sense menester cap declinació. És el que tenen les velles cases de camp construïdes amb el seny de preservar-les d’embats tramuntanals deixant-los que s’estavellin en la paret nord on, escletxes de petits finestrals, seran l’única filtració d’aire permesa
Segurament per mancança de coneixement sobre l’informalisme – el tipus d’art que alguns artistes practiquen i d’altres s’encarreguen de promocionar -, quan veus el “núvol i cadira” que tot un senyor marquès de Tàpies, l’Antoni , va penjar damunt la façana d’entrada de la seva fundació al c/ Aragó de Barcelona, penses que el conjunt
És un matí d’hivern a Ses Voltes de Ciutadella i no falta gaire per arribar al migdia d’un dia feiner. La imatge delata la plàcida sensació de trepitjar l’indret històric de la ciutat envoltada del silenci només pel sentit auditiu, doncs, el visual, és d’un clamor escandalós de placidesa, tot al contrari dels jorns de
Un segon vell molí restaurat ja llueix, com l’altre, a l’entrada del poble d’es Castell. Ara, ben fermades les aspes perquè no girin, són molins estèrils només d’atractiu turístic que presumeixen d’un passat, potser, tan precari com el present d’avui, però que èpoques d’interessada “bonança- econòmica Fraga- destrossa –paisatges”, a vegades ens ho feien oblidar,
Qui per casa, no té un racó maldestre?, ja sigui aquell vell costurer amb vetes, fils, botons, agulles de cap o de cosir mig oxidades o despuntades i ganxets del 0 al 6 que ja no utilitzarem, o bé una capsa d’eines amb claus, bisos, volanderes, falques, tacs i, per si de cas, algun tap