AMOR “Tots els contes” Mercè Rodoreda Em sap greu fer-li obrir la porta ara que acaba de tancar però, la seva merceria és l’única que em ve de pas quan surto de l’obra. Ja fa uns quants dies que miro l’aparador; fa riure em penso que un home de la meva edat, brut de ciment
Les de Nadal, són festes familiars mamades des de la infància. A l’aixopluc del domicili dels majors del clan, s’hi va a fer els generosos àpats tradicionals i de cars ingredients cuinats fent xup-xup uns dies abans de cruspir-los el 25, 26… i tots acompanyats d’escumoses nostrades begudes, postres tradicionals, compactes com maons els uns,
De les aranyes i la metòdica tela que fan per atrapar víctimes que les sustentin i, de les propietats al servei de la humanitat de la consistent i gairebé transparent filatura que elaboren, s’han omplert pàgines i pàgines de literatura científica, de ficció, infantil…, i ja pots patir aracnofòbia o no, que sempre hi ha
Guarnits amb luxoses teles els tres reis d’orient esperen que alguna ànima catòlica o no, els col·loqui al lloc costumista d’un pessebre i facin així el miracle d’entabanar criatures i grans perquè no escatimin (seguint l’exemple dels regals que fan els mags a l’innocent Jesuset) despeses en consumir i consumir tota mena de productes, en
Els rajos solars penetren a través dels vitralls de les catedrals il·luminant de manera espectacular l’interior i no cal dir quan els coneixements astrals dels arquitectes fan la meravella de fer coincidir puntuals esdeveniments celestes perquè en una època de l’any la projecció dels rajos facin diana, o bé a l’altar major, o bé en
DE VEU EN VEU – LAVES, ESCUMES (La pell d’Orestes) Lluís Solà 6. Deixa’t caure, doncs, ulls clucs, dins la vaga claror d’aquesta alba tèbia, tremolosa de vents i de plenituds tot just apreses. El carro que trontolla al fons d’un camí obscur potser porta indicis d’un nou trobat delit, esclats de fulles, la descoberta d’una
Pel que es veu SOSmenorca comença a incomodar. Pel que es veu, a algú l’incomoden certes sortides de to. (la carta) Però, pel que es veu, el genocidi urbanístic fet amb bona educació, té carta blanca per continuar exercint-lo. També, pel que és veu, en un moment d’indignació extrema davant de tanta barra i prepotència,
Prest serà l’hivern i ja la figuera dorm dins la grisa letargia estacional, els brots de noves fulles i fruits arrelen reprimits dins del temporal parèntesi. Prest també -el temps passa volant- a la pròxima primavera la retinguda brotada esclatarà formant part del miracle de la natura omplint d’atrevits vius colors camps i voreres de
Passeges un capvespre d’un dia gris per esvair nostàlgies. A distància veus algú que sembla faci el mateix i penses: -¿estarà distanciant records per manllevar melangies?, i una mica més tard, al llibre entre mans que volta per casa (De veu en veu de Lluís Solà) una frase “li semblava un univers on no sabia
El PPartit hereu de tots els tipus de dominació imperialista i dictatorial d’allò que denominen l’”españaunagrandeylibre” gairebé agonitzant -si més no en alguna autonomia on ja se’ls veu el llautó-, ara intenta perpetuar el mandat d’aquest simulacre de democràcia interessadament mal orquestrada per l’alternança sistematitzada on ells, una legislatura si i una de no, governen
Escoltes la notícia per la ràdio i surts a fer el matinal passeig amb una mica de tristor; com sempre, observes els atractius tons del cel de la diària sortida del sol, avui, els fas la foto i vas rumiant el proper apunt al bloc: Abans-d’ahir, l’assenyalat dia de Santa Llúcia, ens va deixar un
Le fou est cet être différent, échappé à l’aliénation sociale, un étre purement sensitif où gít une parcelle de notre vérite primitive. Écrivains et philosophes apprenent à se reconaître dans le miroir brisé de la folia. Michel Leroy. Visions et délires (Boig és l’esser diferent, escapat de la alienació social, la que és purament sensorial on
Són apartaments que lloguen amb una comunitària piscina privada ben visible des d’una balconada que rodeja la restauració de les ruïnes del castell de Sant Antoni de Fornells, i tal com informa una placa en el recorregut podem assabentar-nos que: “L’origen del poble de Fornells està lligat a la fortificació de la badia, enclavament estratègic
Guaites per la finestra intentant visualitzar el vent que omple de sorolls escletxes de velles portes i finestres exteriors, i el copses en l’encongit gest protector de reforçar el cos de vianants que, per necessitat penses, s’atreveixen a circular pel carrer; arbres vinclant-se, febles branques i fulles arremolinant-se per terra…, són les hores àlgides de
Vestit de mariner el nen va fer la primera comunió i l’uniforme nàutic, desat a l’armari, feia temps que destorbava. Regalar-lo no sembla bona idea doncs avui en dia, ¿qui vol lluir d’oficial de la marina quan les criatures poden anar vestides de diari a rebre per primera vegada el Senyor…?, i també segurament, els